dilluns, 21 de gener de 2008

L'ésser i el mirall



Em llevo les ulleres. Em despasso la camisa i ella se'n despassa la seva. Somric, somriu. Em llevo la camisa i ella també. Li faig l'ullet i ella em fa l'ullet. Em llevo els pantalons i ella es lleva els pantalons. M'hi llanço i llavors m'adono que estic davant d'un mirall. No vull entrar-hi en detalls, però vaig estar dues setmanes extraient-me cristallets d'entre les cames.

Woody Allen

1 comentari:

Caterina ha dit...

És genial Woody Allen. Ni les seves frases, ni els seus films, ni ell em cansen.
Gràcies per avisar-me del post Carles. Tot i la falta de temps, m'he anat passant per el teu blog, però aquest post crec que encara no hi era el darrer cop que li vaig pegar una ullada.
T'aniré llegint. A veure si la feina em baixa un poquet i aviat puc tornar a escriure ;)
Besets