La metròpoli la fa la gent, és una riuada tèrbola, una amalgama sempre estranya, un irritant formiguer...
Estols de corbs-oficinistes de mirada fixa, música a l'orella i pas apressat, colles d'amics o amigues volatejant en les seves rialles, negres elegants copm una girafa o generoses com una antiga divinitat de la terra, homes prims i fins od'una grolleria insultant, encabits a les tenebres del metro o emtomat el sol als parcs, jovenetes orientals lluents com un dia de sol benigne...
L'espai vast de la llibertat..., i de la soledat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada