diumenge, 31 d’agost de 2008

Córrer l'andola (Londres 7, tornar a la gent)

gent

Finalment tornem a l'inici: la ciutat és sobretot la gent que l'habita o la recorre, és l'indret privilegiat de la petja humana. I El viatger és un voyeur, habita un temps suspés on sembla que res no el lliga.

Viatjar és deambular com si lliscasses, unes vegades plàcidament i d'altres arrossegat per les torrentades anònimes pels parcs i jardins, pel dens entramat del metro o per les ribes assoleiades del riu, per carrers i per places, per les sales acolorides del museus o per les barres sorolloses dels pubs, per mercadets bigarrats, per concerts, per llibreries...

Viatjar en una urbs és accedir fascinat a un mostruari sempre canviant, surrealista, on conflueixen corrents que vénen del passat amb altres que anuncien el futur; és travessar com un infant el mirall des d'on ens fa ganyotes la faç caleidoscòpica del món.

1 comentari:

caterinacortes ha dit...

Viatjar és una de les millors coses que es pot fer en aquesta vida. M'agradaria fer-ho més sovint del que ho faig però és molt interessant descobrir països, gent i cultures diferentes. És una experiència màgica :)