dilluns, 1 de setembre de 2008

Comuna presència (versions de René Char, 12)



La llibertat

Ella ha vingut per aquesta línia blanca que tant pot significar l’eixida de l’alba com l’espelma del crepuscle.
Passà els arenys maquinals; passà els cims esventrats.
Finalitzaven la renunciació amb rostre de covard, la santedat de l’engany, l’alcohol del botxí.
El seu verb no fou pas un cec mardà sinó el llenç on s’inscrigué el meu alè.
Amb pas de només extraviar-se que rere l’absència, ella ha vingut, cigne sobre la ferida, per aquesta línia blanca.
Fureur et mystère