divendres, 31 d’octubre de 2008

Comuna presència (versions de René Char, 15)

Un ocell...
Un ocell canta sobre un fil
Aquesta vida senzilla, a flor de terra.
El nostre infern se'n complau
Després el vent comença a sofrir
I les estrelles se n'adonen.
Oh folles, de resseguir
Tanta fatalitat profunda!
Fureur et mystère

1 comentari:

Doe ha dit...

Alguna alegria també deuen veure, pobretes estrelles!

Bona castanyada!