dimecres, 11 de febrer de 2009

Comuna presència (versions de René Char, 21)


Comiat al vent

Als vessants del turó del poble bivaquegen camps reblerts de mimoses. Al temps de la collita, passa que, lluny del seu indret, s’esdevingui la trobada extremadament odorant d’una noia els braços de la qual han estat ocupats durant la jornada amb fràgils branques. Semblant a una llàntia l’aurèola de claredat de la qual fos de perfum, ella se’n va, girant l’esquena al sol ponent.
Seria sacrilegi adreçar-li la paraula.
L’espardenya petjant l’herba, cedeix-li el pas al camí. Tindràs potser la sort de distingir als seus llavis la quimera de la humitat de la nit?
Fureur et mystère