dimarts, 17 de març de 2009

Comuna presència (versions de René Char, 23)


La companya del cisteller

Jo t’estimava. Estimava el teu rostre de font clivellada per l’oratge i la clau de la teua heretat cenyint el meu bes. Alguns es confien a una imaginació rodona. Anar m’és suficient. He recollit del desesper un cistell tan petit, amor meu, que hom l’ha pogut trenar amb vímet.
Fureur et mystère