dilluns, 9 de març de 2009

Sobre Steiner



Acabo de llegir Els llibres que no he escrit, de George Steiner . Em va interesar de bell principi tant pel títol tan suggeridor com per la bona impressió que m’havia provocat la lectura anterior de La idea d'Europa.
Es tracta d’un conjunt d’acostaments a una sèrie de temes que, en un moment o altre han temptat l’autor sense que això quallés en un estudi sistemàtic i aprofundit fins ara. Un assaigs breus però amb un bon grau d'erudició, descabdellats amb la seva manera tan "senzillament complexa" de raonar, d’una claredat que els fan plenament divulgatius:
-“Chinoiserie” on, a partir de l’obra notable del biòleg i sinòleg Joseph Needham, es fa una aproximació a l’univers xinès, a les seves prevalences i als seus bloqueigs cientifictècnics i filosòfics, així com a la dialéctica general entre orient i occident.
- “Invidia”, on s’aprofundeix en la reflexió sobre la rivalitat i l’enveja a partir de la personalitat fascinant de Francesco Stabili, el “cecco d’Ascali”; rival de Dante, nigromant i poeta cremat viu com a heretge.
- “Les llengües d’Eros” , sobre el paper esencial del llenguatge en l’acte amorós / sexual (“la imaginació es fa carn, al seu torn la carn imagina, crida”), amb reflexions delicioses sobre els ideolectes de la parella, les especifitats eròtiques de l’alemany, l’italià, el francès i l’anglés o la morbositat de la relació sexual entre persones que parlen llengües desconegudes entre si.
- “Sió”, una reflexió feta a partir de la seva propia condició de jueu sobre la figura del "bandejat", la pervivència gairebé miraculosa del poble jueu i sobre els seus trets distintius, l’antisemitisme o l’estat d’Israel.
- “Períodes lectius” , on aprofita la seva extraordinària experiència com a aprenent i com a docent per fer un esbós de valoració comparativa i global de la situació actual de l’educació, amb referències als trets específics de l’ensenyament al Regne Unit, als Estats Units, a França, o Alemanya, entre altres; l’objectiu democràtic de la culturització general (literacy); la dicotomía entre cultura científica i humanista; les noves perspectives de l’educació en un món dominat pels mitjans de comunicació de masses i la xarxa digital... Per concloure amb l’apunt del que podria ser un pla d’estudis bàsic i general, al voltant de les matemàtiques, la música, l’arquitectura i les ciències de la vida.
- “De l’home i la bèstia”, on s’acara a l’escissió home – natura, esdevinguda fonamentalment per la “externalització” del ser humà del corrent general de la vida, la consciència “de la mort”, que ens ha subministrat el llenguatge. Es repassa la relació permanent de l’home amb els animals i amb els deus (la deificació totèmica dels animals i la hibridació divina, mitológica, de l’home); la convivència de home amb l’animal que va des de l’intercanvi sexuals a l’afecte més entranyable.
- i, finalment, “Fer la pregunta”, on s’atansa – des de la seva radical solitud intel·lectual-a l’àmbit més intim de les conviccions personals: les idees politiques i les creences religioses.

Tot això abordat des d’aquella perspectiva steineana que aconsegueix fer un aliatge harmònic de ciència i esperitualitat, de racionalitat i emotivitat o d’escepticisme i compromís social, amb un discurs que mai no exigeix que et sotmetis als seus arguments o que sentis la necessitat de refutar-los, sinó que persegueix servir d'estímul i guia perquè ens interroguem sobre una sèrie unes qüestions que el text deixa obertes.