dimarts, 28 d’abril de 2009

Córrer l'andola (L'escapada d'abril, 4: Vic)

Vic



Vic havia estat per a mi, des de fa molt de temps, una ciutat envoltada d'una aura de desig i, tanmateix, encara no havia aconseguit visitar-la fins ara. Li dedicàrem tot un dia i, a pesar de les altes expectatives, no hem va defraudar gens.
He de confessar que tenia una certa por a què em semblés una mica enforfoguida, embromada, amb una excessiva flaire clerical... Lluny d'això la ciutat em va seduir només arribar-hi, en trobar-nos al davant la pulcra i harmònica estació del ferrocarril, el frontis de la qual ens va recordar l'estació del nord de València i, encara que vam tenir-hi l'únic dia plujós de tot el viatge, l'aigua quasi sempre minsa, i intermitent, no va esborrar-me la impressió acolorida, banyada d'un elegant toc de modernitat que em recordava determinades ciutats provençals i toscanes (encara que aquesta impressió meva, com he pogut comprovar després, no va ser plenament compartida per tots els meus acompanyants).
Anàrem de recte a la plaça Major i des d'aquí inicàrem una llarga i tranquil·la passejada, de vegades acompanyada de la pluja pel dèdal de carrers del centre històric, amb aturades més o menys llargues per visitar la catedral, el museu diocesà, el temple romà..., admirar alguns casalicis, fer-nos, i comprar, un magnífic cafè... A l'hora de dinar, l'atzar ens va aconduir en un restaurant, el Basset, que va resultar magnífic en la relació qualitat preu i amb un ambient molt interessant i acollidor.
En haver dinat, la pluja va fer una treva i ens va permetre la delícia d'un café asseguts en una terrassa de la plaça, contemplant el caminar dels coloms - curiosament maldestre, ja que quasibé tots han sofert alguna mutilació al les potes! - al voltant nostre. Despré iniciarem la pelegrinació de les llibreries, tan desitjada per mi. La primera en visitar fou la Tralla, una llibreria àmplia, ben assortida, ben organitzada i ben atesa. Vam comprar algún llibre per a regalar i per a nosaltres vam elegir Aiguaforts, de Joan Margarit - ja l'he acabat i, tot i que ja coneixia molts del seu poemes, m'ha semblat colpidor -, Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans -interessant en la seva diversitat per fer un tast del que escriu la generació de poetes que irromp en la nostra literatura, Elegies de Duino, de R.M. RilKe - que feia molt de temps que em temptava - i Poemes, de Maria Tsvestàieva i Anna Akhmàtova - tot i que ja tenim les versions en castellà del poemes ens abellia molt, i la traducció de M.M. Marçal i Monika Zgustova són particularment llamineres. A continuació ens desplaçarem fina a Costa llibreter, només entrar l'olor a llibre antic i usat i l'atenció tan professional com còmplice del llibreter ens vam emborratxar; vam fer una selecció de llibres que semblava no acabar.., al final ens decidirem per Poetes valencians contemporanis (L'Avenç, 1908),la primera edició d'Aloma (Institució de les lletres catalanes, 1938), El Volga desemboca al mar caspi, de Boris Pilniak,amb traducció d'Andreu Nin (Proa, 1931), Tots tres surten per l'Ozama, de Vicenç Riera i Llorca (Mèxic, Col. Catalònia, 1946) i Antígona - Fedra, d'Espriu (Raixa, 1955). Finalment, encara vam visitar la Llibreria Lletra, especialitzada en literatura infantil, aquí foren els nostres amics acompanyants els que més carregaren...