divendres, 5 de juny del 2009

Comuna presència (versions de René Char, 28)

L'enamorada en secret

Ella ha parat taula i emmenat a la perfecció allò a què el seu amor assegut davant d’ella parlarà baix tot seguit, sotjant-la. Aquest aliment semblant a l’embocadura d’un oboè.
Davall la taula, els seus turmells nus acaricien ara la calor del benamat, mentre unes veus que ella no sent, la complimenten. El raig de la làmpada embrolla, teixeix la seva distracció sensual.
Un llit, molt lluny, ella ho sap, espera i tremola en l’exili dels llençols odorants, com un llac de muntanya que no serà mai abandonat.
(Fureur et mystère)