dimarts, 7 de juliol de 2009

Comuna presència (versions de René Char, 29)


Fidelitat

Als carrers de la ciutat hi ha el meu amor. Poc importa on va en el temps dividit. Ja no és el meu amor, tothom pot parlar-li. Ell ja no se’n recorda; qui certament el va amar?

Cerca el seu parell en el deler de les mirades. L’espai que recorre és la meva fidelitat. Dibuixa l’esperança i lleuger l’acomiada. Ell és preponderant sense que hi prengui part.

Jo visc al seu fons com una despulla feliç. sense adonar-se’n, la meva solitud és el seu tresor. Dins el gran meridià on s’inscriu el seu envol, la meva llibertat el creua.

Als carrers de la ciutat hi ha el meu amor. Poc importa on va en el temps dividit. Ja no és el meu amor, tothom pot parlar-li. Ell ja no se’n recorda; qui, certament, el va amar i l’il·lumina de lluny perquè no caigui?
(Fureur et Mystère)