
D'aquelles eines de vinyater-emigrant, greixades,
desades a les fundes d'espart i penjades a la paret
des que l'avi Toni se'n va anar a viure dins el nuvol
bromós que presidia el menjador de casa.
Només quedem, prenent la fresca al pont, la lluna i jo Kikusha-ni

0 comentaris:
Publica un comentari