L'emprempta es fa sinuosa, s'agrunsa en el compàs del respir, llisca en el palpit d'una llum que ja es trena amb l'ombra.
La lentitud s'ajoca en un destí que és clou, s'abisma en una flaire d'algues, s'embriaga de ceguesa.
Cada cos desplega un mapa minat d'ultrasons, tremolós d'espelmes. El tresor és un una illa de roselles movedisses.
0 comentaris:
Publica un comentari