dimecres, 7 d’octubre de 2009

Comuna presència (versions de René Char, 32)


Els primers instants


Miràvem córrer davant nostre l’aigua creixent. Esborrava d’un cop la muntanya, tot allunyant-se del seus flancs maternals. No era un torrent que s’oferia al seu destí sinó un animal inefable del qual nosaltres n’esdeveníem la paraula i la substància. Ens mantenia enamorats damunt l’arc totpoderós de la seva imaginació. Quina intervenció ens hagués pogut constrènyer? La modicitat quotidiana havia fugit, la sang perbocada era tornada a la seva calor. Adoptats per l’obert, brunyits fins a l’invisible, nosaltres érem una victòria que no finiria mai.
(Fureur et mystere)