dijous, 10 de desembre de 2009

Afinitats electives: "La blanca i la negra", de Man Ray


Encara que és en començar l'any quan toca celebrar el meu aniversari bloguer - la primera versió de Nausica va començar al gener del 2007, i  l'actual el mateix mes de l'any següent - desembre també em sembla  adequat per reflexionar sobre el seu futur  i, de fet, ja fa alguns dies que em roda pel cap la possibilitat d'incorporar-hi algunes innovacions.
Tot i que no vull esvair el seu perfil eminentment literari i de creació personal, ja fa algun temps que sent la inclinació de donar-hi més espai a una afecció que sempre m'ha fascinant però que, en la darrera fase de la meva vida, ha anat assolint un interés creixent de més en més: la fotografia.
De fet, ja vaig posar en marxa un fotoblog, anomenat també Nausica, on volia mostrar l'evolució de la meva pràctica fotogràfica; tot i que no ha tingut la regularitat que jo desitjava.
Va ser en aquell espai que vaig obrir una secció "pensada per anar definint el meu imaginari icònic, és a dir, per presentar i comentar aquelles fotografies que més especialment m'hagin impactat", la vaig anomenar "afinitats electives". Ara m'he decidit a recuperar-la com una categoria més d'aquest bloc.



Per encetar el projecte, he elegit la fotografia la negra i la blanca de Man Ray (1926). D'entre els molts motius per a fer-ho, veiem-ne alguns:
- Aquest fotògraf és un dels que més m'han impactat.
- El blanc i el negre són per a mi poèticament essencials en l'expressió fotogràfica
- Les avanguardes de les primeres dècades del segle XX són el llevat essencial, encara, de la contemporaneïtat.
- L'emmirallament en les altres cultures ha estat essencial també, i ho seguirà essent, per tal de fecundar la mirada europea i occidental.
- Suggerir atrau més que mostrar: la màgia expressa l'inexplicable.