dilluns, 26 de gener de 2009

Comuna presència (versions de René Char, 20)



Joia
Què tendrament riu la terra quan la neu
es desvetlla sobre ella! Dia rere dia, jacent abraçada,
plora i riu. El foc que la defugia l’esposa,
tot just ha desaparegut la neu.


Le nu perdu

dijous, 22 de gener de 2009

Nausica guardonada al Premi de blocs de les comarques centrals



Ara mateix me n'he assabentat, llegint l'acta, que aquest bloc ha estat guardonat amb el premi al millor bloc literari de les comarques centrals. Ja se sap, que ser premiat no vol dir "ser el millor" - si és que aquesta frase té sentit - però si que és una prova que el que fas té interés per a alguns altres i, sobretot, és un esperó importantíssim per seguir fent-ho.

Moltes gràcies!

Je me souviens... (dels clots gelats)


De quan trencava a cops de taló
els clots congelats dels meus carrers,
anant a escola, de bon matí,
amb les katiuskes tan balderes.

dimecres, 21 de gener de 2009

cinquena Història Veïnal: La venjança



Ja s'ha publicat el cinquè relat cooperatiu en el qual he participat (juntament amb zel, Smiley i Violette), dins el projecte d'Històries Veïnals, el seu títol és

dilluns, 12 de gener de 2009

En l'aniversari de Yukio Mishima






El 14 de gener de 1925 va nàixer a Tòquio Hiraoka Kimitake, més conegut pel nom literari de Yukio Mishima. Fill d'un alt funcionari del govern, la seva infància es va desenvolupar sota la tutela de la seva àvia Natsuko. Aquesta dona enigmàtica i autoritària, descendent d'una antiga família de samurais, va mantenir sobre el nen un disciplina fèrria que arribà a substraure'l de fet a la seva mare. Li prohibia jugar amb nens, a l'aire lliure, i només li permetia dedicar-se a tasques selectes i delicades, com l'elaboració de grues de paper, la pintura amb aquarel·la, els joc amb amigues ben seleccionades i, sobretot, la lectura.

El 1931 ingressa a l'Escola de Nobles i ben aviat irrop en el món de la litertura, amb creacions poetiques, narratives i teatrals. A l'inici de la II Guerra Mundial una inspecció mèdica el declara inútil per al servei militar per tuberculosi i aquest fet, que li impedeix de morir per la pàtria com a kamikaze, esdevé una frustració que arrossegaria tota la vida.

El 1949 publica la novel·la Confessió d'una màscara, una narració catàrtica, farcida d'elements biogràfics, on trobem alguns eixos temàtics característics del seu univers literari com la crueltat, el nihilisme, l'homosexualitat o la mort. A partir d'aquí, durant els anys cinquanta i seixanta, esdevé un escriptor de referència en l'àmbit de la literatura japonesa contemporània. Mishima desenvolupa una copiosa creació, on s'entrellaça la novel·la amb l'assaig, el teatre..., i fins i tot el cinema.

A la vegada, esdevé un personatge pol·lemic per la seva heterodòxia política ja que, a partir d'una potent nostàlgia del Japó tradicional, del món cavalleresc dels samurais, desenvolupa una mena de teoria ultranacionalista, neoimperialista i bel·licista - amb la fundació de l' organització militaritzada Societat de l'Escut - i també pel seu exhibicionisme provocador - amb la seva permanent reivindicació del culte del cos.

El 1958 es casa amb Yoko Sugiyama, amb qui tindrà un fill i una filla. Aspirant al premi Nobel, va veure esvair-se la seva oportunitat el 1968 quan el guardó fou atorgat a Yasunari Kawabata, precisament l'escriptor consagrat que el va apadrinar en el seu accès al món literari, per la qual cosa s'ha considerat la possibilitat que el mateix Mishima influís d'alguna manera perquè fos finalment el mestre l'elegit per incorporar-hi les lletres japoneses a l'elenc del Nobel.

Finalment, el 1970, la seva mort ritual vingué a coronar una vida ben singular. Just en acabar la darrera novel.la de la seva tetralogia El mar fèrtil (Neu de Primavera, Cavalls desbocats, El temple de l'alba i L'àngel en descomposició) va ocupar, amb quatre membres més de la seva associació, la caserna de les Forces del Cos d'Autodefensa i va proposar a l'exercit un cop d'estat ultranacionalista i antioccidental. La seva aflamada arenga no va comptar amb l'adhesió de la tropa que hi era present, que en feu escarni de la proposta. Aleshores Mishima va procedir, tal i com tenia minuciosament preparat a realitzar el supukku, suïcidi ritual també anomenat harakiri.

Fa una vintena d'anys vaig llegir per primera vegada El mariner que va perdre la gràcia del mar, la seva lectura em va impactar profundament i ha seguit fent-ho en cada relectura. A partir d'un argument simple: la fascinació inicial que un jove de tretze anys sent per l'amant mariner de la seva mare vídua és radicalment contrariada quan s'assabenta que el seu heroi està disposat a abandonar el mar per romandre amb sa mare i amb ell - esdevenint així un altre ésser vulgar - i el càstic subsegüent que ell i la seva colla d'amics decideixen d' infringir-li pel que consideren un acte de degradació i covardia .

Tot i la seva brevetat, aquesta novel·la conté els nuclis essencials de l'univers narratiu mishimià: Extraordinàriament cabdellades en una prosa suggerent, gairebé hipnòtica i amarada de lirisme, el narrador ens fa una dissecció refinadíssima de la repulsa ritual d'uns adolescents - conscients del poder que els atorga la seva immunitat - a l'ingrés en el món adult, i va endinsant-nos progressivament en una atmosfera tan bella com inquietant feta d'una barreja de puresa i de crueltat, d'admiració per la virilitat èpica i menyspreu pels horrors del món quotidià dels adults.

diumenge, 11 de gener de 2009

Un bon poema


Fer un bon poema consisteix en crear un poema que sigui entés a la vegada pels teus antecessors, els qui t'han fet a tu, i per dos o tres o quatre o cinc persones per a les quals escrius.
Jaime Gil de Biedma

divendres, 9 de gener de 2009

A propòsit del gènere del microrelat


Els seguidors d'aquest bloc ja coneixeu la meva afecció pels gèneres literaris breus (haikus i tankas, Je me souviens, microcontes...) per això no us estranyarà que us vulgui recomanar un article aparegut a Posdata, el suplement cultural del diari Levante-emv (periòdic del qual, per cert, comptem ja amb una edició digital en català ).
Es tracta de l'article titulat "La literatura breu" de Maria Rossell. Tot els condicionamets de tractar-se d'un text relativament breu i divulgatiu, i de mantenir-se quasi plenament dins els referents de la literatura en castellà, presenta - al meu parer - un panorama sintètic prou interessant de l'estat de la qüestió pel que fa al genere del microrelat.

dijous, 8 de gener de 2009

Comuna presència (versions de René Char, 19)



El bes
Massiva lentitud, lentitud martellada;
Humana lentitud, lentitud debatuda;
Deserta lentitud, torna sobre els teus focs;
Sublim lentitud, dreçat des del’amor:
L’òliba està de retorn
Le nu perdu

dimecres, 7 de gener de 2009

Salvem el sanatori republicà de Beniadlà!




A les darreries del proppassat novembre, la comissió de cultura de l'Ajuntament de Dénia va aprovar, amb els vots dels representant de l'actual govern municipal - format pel PP, Gent de Dénia, Centre Unificat, PDS i el decisiu transfuga Juan Collado - la iniciació de l'expedient per a descatalogar com a patrimoni protegit l'antic casalici situat a la vora de l'edifici del nou hospital comarcal, a la partida de Beniadlà.

Aquest antic sanatori-hospital - del funcionament del qual hom té constància a partir del 1926 - és un edifici emblemàtic, per tractar-se d'una fita emblemàtica de la memòria de la lluita del nostre poble en defensa de la república i de les llibertats, ja que va funcionar durant la guerra civil com a hospital de sang, especialment per atendre els brigadistes internacionals en la seva curació i recuperació.

Per tot això l'edifici fou catalogat i protegit en l'inventari del patrimoni de l'ajuntament de Dénia i quan es va aprovar el Pla Espacial de Beniadlà per tal de construir el nou hospital de la Marina Alta es va mantenir l'estatus de protecció per unanimitat dels grups municiapals, i es va concedir la llicència d'obres amb la condició expressa que es rehabilitàs l'edifici i se li adjudiqués un ús adequat dins el recinte hospitalari.

Com segurament sabeu, la Conselleria de Sanitat s'ha acarnissat especialment amb la nostra comarca, amb la intenció de convertir-la en objecte d'experimentació dels seus anhels privatitzadors, per això va condicionar implacablement la construcció d'un nou hostpital al fet que fos de gestió privada, privatització que s'ha extès a tota l'àrea comarcal de salut, malgrat la importànt lluita que han mantingut en els darrers anys tant els treballadors sanitaris com la societat de la Marina Alta.

Ara, "Marina Salud", la companyia adjudicatària, ha demanat que se la deslliure del compromís de conservació de l'antic hospital republicà amb l'excusa que no s'avé amb el nou entorn i que es troba en un avançat estat de deteriorament. El mateix govern mesell que es va formar violentant els resultats de la voluntat popular, ara s'ha apressat ha afrontar la memòria democràtica del nostre poble per servir els interessos privats.

Avui he llegit al diari que l'associació "Vent de Progrés" - del al qual no tenia coneixement fins ara - ha decitit llençar una campanya per aturar l'enderrocament del sanatori republicà de Beniadlà i la seva preservació com "un deure moral i polític" atès que es un element important del "patrimoni d'un període vital de la història de Dénia", per a la qual cosa s'hi han progamat recollides de signatures personals, adhesions d'institucions i altres activitats reivindicatives.

Vull aplaudir de tot cor la iniciativa i demanar a tots els lectors d'aquest bloc que hi ha a la comarca que es mobilitizin activament per tal de fer suport a la proposta.

Contra el mal govern! Visca la República!

(P.S. Despés d'haver penjat el post me n'assabento de l'adreça-e on podeu fer arribar les vostres adhesions: ventdeprogres@yahoo.es )

dilluns, 5 de gener de 2009

Je me souviens... (del pare-rei)

De la foto antiga on jo de mesos
m’empinava als braços del rei negre a cavall

... i del pare envanit contant com tan petit,
i malgrat la seva disfressa, el vaig reconéixer