Els seus peus els duien
i els mots estranys els ancoràven,
Dublin els temptava amb circells de parrús
o els feixava amb aquella fam que cou el pa
Una amalgama d'aigua i fum els perfilava
des del tou del llot al crestall de la lluna.
Eren la decantació feliç de la sal
per l'ànsia d'una llum assedegada.
El gat pastat amb la torba del llac
arpava el ventre de la dama entre els núvols
i esdevenien la flor d'un sol miol
el batec d'una illa entotsolada.
0 comentaris:
Publica un comentari