dilluns, 31 de maig del 2010

dimarts, 25 de maig del 2010

Homenatge a Pep Bas





   Demà, a l'Octubre. Centre de Cultura Contemporània, farem un acte per tornar a homenatjar l'amic i el mestre. A mi m'ha tocat parlar de la seua vessant sindicalista a l'STEPV.
   Una vegada més ens emocionarem junts, i l'emoció i el record compartit serà també conhort, retrobament  i sobretot llavor d'esperança (com voldria Pep).

diumenge, 23 de maig del 2010

En record el bombardeig feixista al mercat d'Alacant (25 de maig de 1938)




   Un any més, amb la mateixa hostilitat de les autoritats alacantines empenyades en mitificar i si pot ser silenciar el passat, ens disposem a recordar la massacre feixista que es va perpetrar sobre Alacant el 25 de maig de 1938.
   Mai no ho aconseguiran, aquelles víctimes estaran sempre en els nostres cors.

dissabte, 22 de maig del 2010

Un vespre d' "Encontes" (Festival de narració oral d'Altea)




    Ahir, al vespre,  vam visitar Altea.
   Feia prou de temps que, tant Pilar com jo, no visitàvem aquesta bella població de la Marina i l'experiència va ser molt agradable. Hi vam anar perquè els pegolins de tr3scant actuaven a Encontes, el festival de narració oral d'Altea que ja va per la setena edició.
   En arribar els nostres amics ja havien fet la seva primera actuació adreçada al public infantil però vam ser-hi a temps d'incorporar-nos al correcontes, una ben agradable i distenguda passajada pels carrerons i replacetes del casc antic empedrada d'àgils i interessants explicacions sobre el passat de la vila i de contes ben adequats a l'indret de cada aturada.
   Després, encara vam tenir temps de fer un mosset un interessant bar restaurant d'especialitats bretones i pujar després a la placeta de la cantereria, al cor de Bellaguarda, per escoltar l'actuació dels tres joglars pegolins, enginyosos i divertits com sempre, i aquesta vegada especialment afinats (em va emocionar especialment la seva versió de la jota de Benigànim on homenatgen i reivindiquen la nostra comarca).
   Una delícia, malgrat la fresca que ens anava calant els ossos!

dijous, 20 de maig del 2010

Bogeria



Sempre hi ha una mica de bogeria en l'amor, sempre hi ha una mica de raó en la bogeria.

Nietzche

dimecres, 19 de maig del 2010

diumenge, 16 de maig del 2010

Presentació a Pego de "El bes de l'aigua", d'Elvira Cambrils




   La nit del divendres passat es va presentar a Pego El bes de l'aigua, la darrera novel·la d'Elvira Cambrils. Era un llibre que esperavem amb il·lusió i que, només veure'l a l'escaparata del al llibreria de Pedreguer, el vaig comprar per a la meva companya com a regal del dia del llibre. Pilar se l'ha llegit d'una tirada - ja vaig a començar-lo ja - i n'ha deixat aquesta reflexió, tan emotiva com lúcida, al seu bloc

   El fil narratiu transcorre sobre dos eixos temporals, una actualitat centrada en la vida i refelexions d'una escriptora, Maria Sendra i el temps de la República on, des de la literaturització de personatges reals com el metge Guitard o la feminista Maria Cambrils, se'ns narra la il·lusió i la lluita de tanta gent per la dignitat, la justícia i la solidaritat, així com la seva repressió i escarni posterior. 

   L'acte va sobrepassar tots els paràmetres del que és una presentació de llibres i es va convertir, realment, en un esdeveniment històric per a la població. Amb la gran sala del cinema municipal a vessar vam poder escoltar, a més de les intervencions musicals de La sonora del maurà i de La gossa sorda, els parlaments  emocionants dels descendents d'alguna d'aquelles víctimes del feixisme.



dissabte, 15 de maig del 2010

Afinitats electives: Irving Penn o l'art de fer que la fotografia d'un pastís sigui art.



  
    Tot i que Irving Penn és conegut sobretot en la seva vessant de fotograf de  models de moda, la seva obra és molt més variada i abasta el retratisme, els nus, la natura morta o els viatges.
   Allò que em va impressionar del del primer moment és, justament, el tret d'estil que el va singularitzar i valorar en els seus inicis: l'aïllament de la figura humana, les models, sobre un fons neutre que hi ressalta les figures i amarat  d'una llum que hi aporta una atmosfera gairebé surrealista. La foto que he elegit en seria un bon exemple de tot això i, per a mi, té el valor afegit del enigmàtic que es desprèn dels perfils  simètric i la positura engolfada de les dues dones.
   Hem reconec molt en el seu enfocament de la fotografia des de la depuració i la senzillesa tan ben resumit en la seva famosa frase: "fotografiar un pastís també pot ser art" i em semblen restar només en la superfície determinades desqualificacions que se li van fer com a artista no "compromés" amb la realitat que fotografiava.  Es tracta d'un etern dilema en absolut irressoluble per a mi ja que penso que el compromís primer de l'artista ha de  raure en l'expressió perquè la descontextualització és un ingredient essencial de l'art.

dijous, 13 de maig del 2010

Comuna presència: (versions de René Char, 37)





La vianant de Sceaux

Blens, a parer de la mirada,
Desig simple de paraula;
Ah! Fimbra, senyoriu del coll
Amb la soberana boca,
Amb l’alimara encesa
Al davall del front dominant.

M’agradaria saber mentir-vos
Com el tió menteix a les cendres,
Blens, que voleu sense sentir-me
Sobre el teatre d’un instant.

(La parole en archipel)

diumenge, 9 de maig del 2010

El bolero vell



Ahir vam anar al casament d'un fill del meu amic Albert. La cerimònia civil va ser senzilla i emotiva. L'Albert va fer un curt parlament amb referències als nostres avantpassats i a la figura emblemàtica del Montgó, que teniem al davant, i va reblar amb el recitat de la cançó-poema de Raimon Treballaré el teu cos.
Després, en iniciar el convit, una parella va ballar, en honor dels nuvis, el Bolero vell , aquesta elegant dansa que la nostra tredició reserva per les majors solemnitats. Em va emocionar i vaig pensar que també és possible que un esdeveniment tan esteriotipat com són la majoria de les noces puga plantejar-se amb dosis d'originalitat i amb dignitat.

dissabte, 8 de maig del 2010

Esculls a les Rotes




   Aquest capvespre hem tornat a fer el passeig de les Rotes. Encara la delícia de les raconades senzilles, del caos harmònic de casetes, vegetació, cales, viaranys..., de l'aigua embevent-se la llum i dels esculls parant recers i aixecant fantasies.

dijous, 6 de maig del 2010

La col·lecció d'art Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València




    La Universitat de València ha penjat a la seva web el Catàleg raonat de la col·lecció Martínez Guerricabeitia. Un conjunt impressionant d'obres d'art plàstic contemporani que va ser donat per aquest empressari  a la universitat i que aquesta gestiona a través del patronat creat a l'efecte. Una iniciativa ben interessant que ens permet, des d'ara, accedir des d'internet en aquesta interessant col·lecció.

dimarts, 4 de maig del 2010

Retratar(-se)



   On hi ha una càmera, indefectiblement, no tarda gens a haver-hi un mirall.

Joan Garí

dissabte, 1 de maig del 2010