diumenge, 9 de maig de 2010

El bolero vell



Ahir vam anar al casament d'un fill del meu amic Albert. La cerimònia civil va ser senzilla i emotiva. L'Albert va fer un curt parlament amb referències als nostres avantpassats i a la figura emblemàtica del Montgó, que teniem al davant, i va reblar amb el recitat de la cançó-poema de Raimon Treballaré el teu cos.
Després, en iniciar el convit, una parella va ballar, en honor dels nuvis, el Bolero vell , aquesta elegant dansa que la nostra tredició reserva per les majors solemnitats. Em va emocionar i vaig pensar que també és possible que un esdeveniment tan esteriotipat com són la majoria de les noces puga plantejar-se amb dosis d'originalitat i amb dignitat.

2 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

No ho dubtes, Mercè i jo també ens eixírem del test en ornamentar l'acte civil amb un recitar de poemes nostres i aliens acompanyts al piano.
Felicitats als nuvis.
Salut i Terra

zel ha dit...

Que bonic, no? No sabia res jo, del bolero Vell!!!