Eros suspès
La nit havia cobert la meitat del seu transcurs. L’amàs dels cels anava en aquest segon a cabre sencer dins el meu esguard. Et vaig veure, primera i única, divina femella en les esferes trasbalsades. Vaig esquinçar la teva vesta d’infinit, et vaig dur nua al meu sòl. L’humus mòbil de la terra fou pertot.
Volem, diuen les teves serventes, en l’espai cruel, - al cant de la meva trompeta roja.
(La parole en archipel)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada