dilluns, 2 d’agost de 2010

Comuna presència: (versions de Rene Char, 40)




El poble vertical


Talment llops ennoblits
Per la seva desaparició,
aguaitem l’any de temor
I d’alliberament.

Els llops nevats
De les llunyanes batudes,
De data dissipada.

Davall l’avenir que rugeix,
Furtius, esperem,
Per afiliar-nos
L’amplitud d’amunt,

Sabem que les Coses arriben
Sobtadament,
Ombrives o massa ornades.

El dard que lligava els dos llençols
Vida contra vida, clamor i mont,
Fulgurà.


(Le nu perdu)

1 comentari:

CALPURNI ha dit...

Molt suggestiva la figura del llop en la poesia i ací Char l'ha tractat magistralment.
(Gràcies per la traducció).
Salut.