diumenge, 19 de setembre de 2010

Labordeta, honor i memòria



   Avui ha mort, a Saragossa, l'avi cantant i polític que em va donar una de les majors alegries en veure'l alçar-se com un tità i enviar a la merda a tota la xusma feixista que s'emmascarava, i encara s'emmascara, al congrés espanyol de diputats.
  Aquí teniu un enllaç al seu bloc, i un dels darrers poemes que hi ha deixat penjats:

Sentado en el viejo sillón de la azotea
mientras repican los tambores del Viernes Santo
a los pies de mi vieja casa,
veo a mi padre perdido en el gran naufragio
de su España republicana.
Apenas una mueca de dolor,
una mirada ausente
y una lágrima limpia
por lo que nunca fue
aunque jamás
perdida la esperanza.

   Sempre em serà company en el record i l'esperança!