Un forcat que eixampla l'entrada
el doll cristal·lí de la naixença
Un clam de llavor sobre el cos en guaret.
L'excès, la llum d'una neu encara no xafada.
Pessics, plugim, tremolí de la (con)fluència
Ella, la promesa sempre fresca del càntir.
Fèrtil com mai, és clar i rosat el cim
perquè l'allau no és dol, (és) fera.
Perquè bleixa d'antic la pedra
Pa encès, nits d'esclat de cirera.
El retorn, escalf d'un bes a l'esquena
Pa de terra, clivell de l'arrim fosc
El temps, una fonda remor d'arena.
Esclops de la mort, el vell giny de la por
La hissada bandera i l'acord somort de l'aigüera
...al trencall, navegues.
3 comentaris:
Felicitats!
Un petó.
Bell recompte. Per molts d'anys!
Publica un comentari