Je me souviens... (del retorn de les oronetes)

Del retorn, cada any, de  les oronetes

 per habitar els vells nius arrecerats

sota el ràfec de casa.

O construir-ne de nous

carretejant-hi, amb els seus becs petits,

 miques i miques de fang del carrer,

 sense perdre mai l'esma.

Llaç del gat i la dama

Els seus peus els duien

i els mots estranys els ancoràven,

Dublin els temptava amb circells de parrús

o els feixava amb aquella fam que cou el pa

Una amalgama d'aigua i fum els perfilava

des del tou del llot al crestall de la lluna.

Eren la decantació feliç de la sal

per l'ànsia d'una llum assedegada.

El gat pastat amb la torba del llac

arpava el ventre de la dama  entre els núvols

i esdevenien la flor d'un sol miol

el batec d'una illa entotsolada.

París fa justícia!

   Amb més de 65 anys de retard, París va atorgar la seva més alta distinció als tres supervivent d'aquells escamots d'arriscats republicans espanyols de la IX companyia de la divisió blindada de Lecrerc que es van endinçar fins al cor de París la vesprada del 24 d'agost de 1944 i en prengueren possessió en nom del legítim govern francés de la resistència i de les tropes aliades.
Els parisencs han contribuït, així, a fer valdre l'honor i dignitat als lluitadors per la república i la llibertat.

Espontaneïtat?

   Si no hi ha espontaneïtat en fer l'amor, que no l'hi ha, perquè és una ocupació carregada de pes cultural, com l'ha d'haver en escriure un poema?

Jaime Gil de Biedma

Assaig d'eco al promontori: des d'Hemeroskopeîon, en homenatge a Salvador Espriu

ASSAIG D'ECO AL PROMONTORI

HEMEROSCOPEÎON

Paraules del mar ens deien

fa tan poc, que trobareu

camins sense cap vaixell,

no desvetllats per l'oratge.

Vigilen, enllà del temps,

rostres fatigats de reis,

silencis d'inquietuds

horitzons de mil·lenaris.

Dintre dels somnis de Déu

comencen avui cançons

de sirènides, l'esforç

de pobles nautes perduts

per lents cercles viciosos

(Les cançons d'Ariadna)

Salvador Espriu

Per lents cercles viciosos

se'ns han enxarxat les barques

però encara ensumem l'oreig

el reclam de les sirènides.

Potser que ja ni vigilin

els nostres reis fatigats,

que només resti un silenci

sense horitzó per albirar.

Però encara a la talaia

el poble de la Marina

cerca via en les onades

camins sense cap vaixell,

no desvetllats per l'oratge.

(En memòria de Salvador Espriu, que sostingui l'esperança dels nostres Països Nàutics)
Per accedir al conjunt de participants en l'homenatge visiteu  el bloc d'Antaviana  

L'escapada de febrer: Dublin (2), flâner

Dublin

Només dos dies però la ciutat és amanollable i amanolla. Càlida i popular, d'una hospitalitat joiosa i serena.
Carrers, vies, monuments, parcs... als quals hem d'anar posant nom, desvetllant-ne el seu sentit com si anassem desclofollant una ceba torrada, saborosa.
Sentir-nos enfora,en suspens, acceptats a dins un bàtec tan independent com tolerant. Aspirar l'aroma de la ciutat amb una profunditat potser major que ho fa la gent que en forma part.

"Sud enllà. El País Valencià vist des de Catalunya": nou lliurament del projecte País Valencià segle XXI

Fa un any es veia la llum País Valencià, segle XXI. Vint-i-una reflexions crítiques, el primer volum d'una proposta de debat que propiciava Valencians pel canvi i publicacava la Universitat de València. Un projecte en que jo mateix participava i del qual me'n vaig fer ressò d'immediat. La iniciativa va tenir una incidència prou notable en el món polític i social valencià i va ser continuat amb dos lliuraments més, diverses presentacions (algunes amb la meva participació) arreu del país i l'establiment d'una pàgina web on s'ha anat recollint tot el material.

Ara acaba de sortir un nou volum que, crec, hi aporta una aproximació al tema ben interessant, es titula País Valencià, segle XXI: SUD ENLLÀ. El País Valencià vist des de Catalunya i hi recull les visions sobre el tema d'una vintena d'intel·lectuals residents al Principat, coordinades pel valencià Martí Domínguez que en fa la presentació. A la pàgina web podeu trobar-ne un tast: l'esmentada "presentació" i els articles "Dos països units per una mateixa llengua" de Josep Maria Muñoz. "Vosaltres, els valencians" de Miquel Barceló i "Contra la deriva: per una federació catalan-valenciana" de Josep Gifreu.

Comptat i debatut un material ben interessant, si més no, per a la minoria de valencians, catalans del Principat , illencs..., que encara creiem que els països catalans, tot i  la  seva desvertebració i relativa diversitat, constitueixen un marc lingüístic i cultural i un àmbit territorial amb lligams històrico-socials capaç de quallar en un projecte nacional unitari.  

Afinitats electives: Tichy, l'esguard de Diògenes

   Al marge, un rodamón exhibicionista s'obre impúdicament l'abric espedaçat per apuntar-nos  amb a seva càmera feta a mà, o  bé es tracta d'un voyeur tan ingenu com pervers a qui deixem que hi miri de biaix per un vidre fumat. El resultat: Unes imatges esvaïdes pel tel d'una estranya màgia i rebregades per un tacte carregat d'ànsia. La petja atrotinada d'instants prenyats d'una promisqüitat humida, amb la qual no podem deixar de sentir-nos còmplices.

L'escapada de febrer: Dublin 1. Jim Larkin

   Els grans són grans només perquè nosaltres estem agenollats: alcem-nos.

Jim Larkin

La intuició de la Mantis

La vaig conèixer en una sabateria, jo m'emprovava sabates i la Mantis em mirava atentament els peus nus i, després, com caminava. Semblava que havia oblidat del tot el que havia vingut a fer i que s’hi estigues només per observar-me. A la fi va venir i em va xiuxiuejar que estava segura que podia ajudar-me. El caràcter d’aquella veu em va com estabornir i a penes si li vaig contestar amb un gest. Quedava clar que em posava a les seves mans.

Mentre em feia anar amunt i avall calçant un seguit de sabates, que semblava haver estat elegint minuciosament mentre m'esguardava tan atentament, m'explicava la teoria que el peu era el plànol de tot el nostre cos..., hi anava pitjant amb un dit i m'aixecava fiblades i esgarrifances en els llocs més inesperats, i especials, del cos. Així, sense que me n’adonés, em feia apujar sobre uns talons cada vegada més alts i afilats. Qua,n finalment,  jo tremolejava sobre uns talons que semblaven agulles ella hem va confessar que la seva especialitat consistia a endevinar la qualitat eròtico-afectiva d’una dona calibrant el balanceig que feia a dalt d’uns bons talons i que..., per la deixadesa tan especial amb que m’hi fimbrejava, creia que havia de ser la femella més excepcional que mai no havia descobert.
Encara ara ho diu... I afegeix que mai no he defraudat aquelles seues primeres expectatives.

La Romàntica del Saladar presenta "Casino Jalouse"

   Prosseguint amb la seva inestimable tasca de recuperació de la música tradicional de banda, el grup xabier va presentar un nou disc, Casino Jalouse, amb 13 composicions fresques i variades que ens transporten a aquells temps de les actuacions musicals als casinos i de les orquestrines de carrer. Unes músiques vingudes d'Europa central, dels EE.UU o d'Amèrica Llatina ( foxtrot, java, pasdoble, tango, havanera, masurca, vals...) per a integrar-se plenament en la nostra cultura popular.

L'actuació va ser seguida per un públic tan nombrós com lliurat cosa que, afegida a una interpretació plenament reeixida, en la qual els músics  posaren de manifest una finor i un acoblament excepcionals,  va constituir una vetlada perfecta.

Je me souviens... (del trangol de la confessió)

Del tràngol negre

d'haver de confessar:

Pare m'acuse

que he fet coses

lletges.

Lleu sobre el llenç

Lleu sobre llenç

i és la branca més alta

del cirerer

Comuna presència (versions de René Char, 34)

La doble trena

Empall dels Vosges

Bellesa, la meva benplantada, per viaranys tan sòrdids

En l’etapa de les llanternes i el coratge clos,

Que jo em glaci i que tu siguis la meva dona de desembre.

La meva vida futura, és el teu rostre quan dorms.

                                                                                                                                                         1939

Sobre el palmell de Dabo

Ves besada meva, deixa el frágil jóc,

S’ha retrobat el teu amor, un bedoll te’l lliura.

La resina de l’estiu i la neu de l’hivern

Han fet la guàrdia.

                                                                                                                                       Estiu de 1953

La parole en archipel

Misteri

   Què hi ha més misteriós que la claredat?... Què hi ha més capritxós que la distribució, damunt les hores i els homes, de la llum i les ombres?

Paul Valery