L'Alguer retrobat

   Meravella: L'Alguer ha estat per nosaltres un, estrany, lloc que bressola. La sensació que trobant-lo, ens retrobàvem.
L'esclat  d'un temps massa ajornat i, ara, com si a la fi s'esdevingués, en el punt dolç, la fonda abraçada. Motlle exacte, harmonia, cocó d'una mà com de mare.

   Corranda de l'etern retorn. Finestra a la frescor. Presentiment de mediterrani.

Crisi: Nou relat cooperatiu a les "Històries veïnals"

Aquí teniu el darrer relat  publicat a Històries veïnals, escrit conjuntament amb la Violette, la Joana i la Viuillegeix

Per Catalunya!

Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a guanyar.

Lluís Companys

Saviesa

Savi és aquell que constantment es meravella

André Gide

Ens en anem a retrobar l'Alguer!

   Amb el tren vaig a l'Alguer. És un vell establiment català a mig camí entre Maó i Nàpols. Una nostra escala. Encara conserva les velles muralles. El port està com el deixàrem fa tants de segles: obert a nord, mal port per la tramuntana. L'arxiu municipal és ple de documents valuosos. El secretari de la casa, un senyor d'edat, molt erudit i amable, em canta sotto voce una vella complanta:

Mariner, bon mariner,

Déu vos dó una gran bonança:

¿haveu vist o conegut

el meu amador de França?

Josep Pla

Comuna presència: (versions de René Char, 38)

Eros suspès

   La nit havia cobert la meitat del seu transcurs. L’amàs dels cels anava en aquest segon a cabre sencer dins el meu esguard. Et vaig veure, primera i única, divina femella en les esferes trasbalsades. Vaig esquinçar la teva vesta d’infinit, et vaig dur nua al meu sòl. L’humus mòbil de la terra fou pertot.

   Volem, diuen les teves serventes, en l’espai cruel, - al cant de la meva trompeta roja.

(La parole en archipel)

Àlbum, 2: A l'estació del Liceu

Una veu del millor Portugal

Dissabte a Pego: La Gossa Sorda i el Botifarra

Aquest dissabte Pego serà la capital musical de la Marina ( i més) ja que tenim l'actuació del Botifarra, al vespre i, per la nit, la presentació del darrer disc de la Gossa Sorda, L'Últim heretge,recull realitzat per homenatjar Gaietà Ripoll, el darrer ajusticiat, el 1830, per la inquisició espanyola.

Fashion, feeling, music

RECORDEU-HO:
Cada dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge a la Sala Muntaner.

L'experiència

L'experiència no és el que et succeeix, sinó el que fas amb allò que t'ha succeït.

Aldous Huxley

L'imant de l'aristòcrata

Quan Ell pujava per l’escala la va veure arrepapada a la butaca, endinsada en la lectura. S’hi va acostar pel darrere i li va dir, suaument, a l’orella:

- Sembles una d’aquelles princeses russes arrossegades pels avatars de la història, d’aquí cap allà, sense trobar mai el recer adequat a la seva casta aristocràtica.

- Oh, i tant! Mai no he tingut res més que el que porto a sobre..., i ningú no ha fet altra cosa que anar-me al darrere temptant de treure-m’ho - li va respostejar Ella, mentre Ell ja s’hi enxarxava.

Nina

Mina esventrada,

ja tornejada d'ànsies

i escopinyada

Àlbum, 1: el "voyeur"

   Com les amigues i els amics que visiteu aquest bloc habitualment ja sabeu, m'agrada acompanyar els escrits amb alguna foto realitzada per mi (sempre que pugui ser); és més, de vegades, com passa per exemple amb les estampes, és precisament la fotografia que està a la base de l'escrit.

   No fa massa temps vaig iniciar una nova categoria,  afinitats electives, on vaig comentant fotografies i fotògrafs que m'interessen especialment. Des de fa uns dies he anat considerant el fet que seria interessant afegir-hi una nova pota, mostrar també, de tant en tant, algunes fotos meves que m'hagin agradat especialment, això si, sense fer-ne cap comentari explicatiu, tret del que se'n derivi del títol.   

He volgut començar per aquesta on capto la meva pròpia imatge al mirall mentre la feia. Perquè per a mi la fotografia té també quelcom d'autoreferent, d'hipnosi, fins i tot de parany...

   I, d'ara endavant, que parlin elles!

Je me souviens... (del xiulet de l'esmolador)

De quan m'escarrufava

amb el xiulet aprimat

que anunciava l'esmolador.

Arcà

 

Quin fons tenor!

Com un furor de calç

bullent en l'aigua

La dona primigènia

    La veïna es movia enganyosament emmandrida, amb la flonjor d'un bedoll orejat pel garbí.
   I el veí, quan la veia, es refermava en la creença que davall del vestit sempre anava nua.

Afinitats electives: Angèle Etoundi, eclosió de dona negra

   Les fotografies d'Angèle Etoundi duen sempre una càrrega simbòlica que les fa ritual, celebració, trànsit... Una obra centrada en la reivindicació de la dona negra des de l'esguard pur del sagrat, on  el contrast i el misteri que aporta la sàvia utilització del blanc i negre ( que vela o il·lumina els seus contorns tan sensuals com poderosos: dels rostre, de les mans..; que ens mostra el seu entrellaçament amb la natura o amb la màgia, la seva poeticitat com els mots impresos a la pell...),  i que ara sembla haver-se obert també, com una festa, a l'esquitx joiós del color de les teles i dels ornaments rituals.
   Tot això podreu veure-ho si visiteu la seva pàgina

Principalment he enfocat el meu treball en la dona perquè és l’ésser humà més interessant per a mi. Perquè sóc dona i sóc negra. Vull trencar els estereotips de la dona negra presonera del seu paper com a mare o esposa. Vull mostrar quelcom més de la dona, una altra imatge d’una persona que té capacitat de decidir per si mateixa i es fa valedora de la seua pròpia cultura.