Dilluns

Sembla que t'has aixecat perquè el cor ha estat suplantat pel despertador. I t'adones que totes les aixetes han perdut pressió, que ja fa temps que ets a punt de confondre la pasta de dents per la pasta d'afaitar, que et pentines escarbotant amb les mans  els cabell esclarissat... 

Després, mentre ets assegut a la tassa del water, tens el delit d'empassar-te els versos descreguts d'un que juga a vell poeta de trenta i pocs anys...

 I encara et queda sortir d'esma cap al treball sense ni tenir tan sols l'excusa heroica que, a fora, hi  faci mal temps.