diumenge, 20 de març de 2011

Amic Pep



Amic Pep:
    Acabem d'arribar d'una escapada que hem fet a Còrdova, aprofitant aquest cap de setmana llarg, i m'aboque a l'ordinador desitjós de poder dir-te finalment tots el pensaments que m'han acompanyat durant el viatge. I és que durant tot aquest any no he deixat mai de pensar amb tu. Ja saps,  hi ha moltes coses, situacions..., compartides durant temps i que ara van assenyalant la teva absència.  
   No se si saps com m'ha conhortat el fet que Pilar i jo encara et poguérem visitar aquell dia a "San Carlos" quan eren a punt de donar-te l'alta i tornar a casa. Que ens haja quedat la visió de la teva alegria de veure'ns i poder recordar com estaves d'il·lusionat i d'animat. La teva gana de viure de sempre.
  Recorde també amb molta calidesa la pujada a la font i al mas de l'Arbre, aquell cap de setmana que vam fer a Confrides  la tradicional trobada de la colla (ara mateix he tornat a llegir el que hi vaig escriure en aquest bloc): la nostra llarga i relaxada conversa mentre davallàvem, aquella comunió d'idees i de sentiments que van fer que ens sentírem tan propers.
   Sobretot, vull explicar-te com formes part de la nostra vida quotidiana, de les nostres converses (ja siguen d'escola, de política, o de saber viure..., sempre hi trobem la teva empremta sàvia i entranyable) o de la nostra relació amb el territori ( ja saps que anem sovint a Xàbia, al cinema, a passejar..., i no podem mirar el Montgó, passejar el casc antic del poble, comprar peix fresc al port, assomar-nos als miradors imponents de la Nau o de Sant Antoni (o, també, veure com se'ns ha fet malbé tant de patrimoni...) sense recordar l'amor que li  tenies i el compromís que mantenies amb la teua terra.
   M'agradaria que sapigueres fins a quin punt et trobem viu i bategant en la teua família (sobretot en  la profunda i adolorida dignitat de la teua dona i en la delicadísima devoció de les teues filles.) És dur, segur que ho saps: Volem, però no sabem ben bé com, ajudar-les a què puguen, elles també,  escalfar-se amb el teu record com ja comencem a poder-ho fer nosaltres. Tinc l'esperança que això, amb el temps, també hi arribarà. Ì ho serà gràcies a la teva ombra benèfica. 
   Una ben forta abraçada. 

2 comentaris:

Amadeu Ros i Torres ha dit...

Hola Carles, Pilar, companys...
L'absència de Pep sempre la tinc present, sembla que va ser la setmana passada i ja fa un any...
Rebeu una forta abraçada.

Salut i força. Amadeu.

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Això ens passa a tots, gràcies per la visita, Amadeu!