dimarts, 31 de maig de 2011

Un ésser mòbil. (Versions de Paul Éluard, 17)





Ordre i desordre de l’amor

Citaré per començar els elements
La teva veu els teus ulls les teves mans els teus llavis

Sóc a la terra hi seria
Si tu no hi fossis també?

En aquest bany acarat
A la mar d’aigua dolça

En aquest bany que la flama
Ha construït als nostres ulls

Aquest bany de llàgrimes felices
En el qual he entrat
Per la virtut de les teves mans
Per la gràcia dels teus llavis

Aquest primer estat humà
Com una praderia naixent

Els nostres silencis les nostres paraules
La llum que se’n va
La llum que retorna
L’alba i el vespre ens fan riure

Al cor del nostre cos
Tot floreix i madura
Sobre la palla de la teva vida
On ajaço els meus vells ossos
On jo fineixo

(Le dur desir de durer)