diumenge, 10 de juliol de 2011

Escapestiu'11: (2) Trieste a peu




   El segon d'aquells eixos axiomàtics amb que Steiner basteix la definició d'Europa, a La idea d'Europa, és "el paisatge que podem recórrer, abastable i d'escala humana"; i això vol dir, d'una banda," que "Europa sempre s'ha pogut fer, i es pot fer, a peu " i, d'altra banda, que "d'una manera metafòrica, però també material, aquest paisatge ha estat modelat, humanitzat per peus i mans". 
   Trieste és un exemple paradigmàtic d'això. Al voltant de la Piazza de l'Unità un conjunt de barris - l'antiga Cavana marinera, el tossal on es va erigir la primitiva ciutat romana, el ghetto jueu, el burg teresià... - i un corrent continu de gent transitant a peu d'un a un altre: de casa a la feina, de compres o d'esbarjo..., i que veiem representant en les figures en bronze dels seus escriptors més estimats (Joyce, Svevo, Saba) fent l'acostumada passejada. Nosaltres també vam fer i refer els múltiples itineraris - literari, històric, dels cafès...- o, simplement, varem vagarejarper la trama amable de la ciutat. De tot aquest bell caminar eligiria la passejada al llarg del molo Audace, un moll pla totalment exempt de construccions, amb les dimensions justes per acollir a tota hora les plàcides passejades dels triestins - joves, adults o vells. Així com vas endinsant-t'hi a poc a poc, i s'atenua el brogit de la ciutat, i va imposant-se la presència lleugera de la mar tens la sensació tan plàcida con efervescent, de caminar per sobre de l'aigua.
   Però tan important com la ciutat és el seu interland rural constituit per l'estret corredor entre el mar i les terres eslovenes que constitueix el massís del Carso. Un espai que et sorprés així com vas fent-lo teu per la seva densitat de població - més gran de la que, en un principi, pot semblar el reguer de població dispersa que uneix en un contínuum el conjunt de petites poblacions- o per la realitat semisubmergida de la seva important component eslovena. Un territori farcit d'itineraris de natura ben interessants, que es pot recórrer a peu, si tinguessis temps suficient, i que està, també, perfectament comunicat pel transport públic triestí, on cal recomanar l'entranyable tram di Opicina. En aquest entorn, l'experiència més interessant per a nosaltres la va constituir la passejada al llarg del Sentiero Rike, un camí que uneix el castell de Duino (on Rike va escriure les seves cèlebres Elegies) amb la badia  de Sistiana, prou protegit per la vegetació tot i vorejar un llarg i escarpat mirador penjat sobre la mar, le falesie di Duino