dissabte, 27 d’agost de 2011

Afinitats electives: Xavier Miserachs, repòrter social




   Xavier Miserachs (1937 - 1998) és un dels principals exponents del grup barcelonés dels seixanta ( Oriol Maspons, Ricard Tarré, Leopold Pomés, Ramon Masats...) que introduiran en el panorama fotogràfic català un  llenguatge renovat, que prima la realitat social, la vida del carrer, la gent anònima... bastit sobre la base del neorealisme. 
   La seva presa de contacte amb la fotografia es produeix durant l'estada a l'Institut Tècnic Eulàlia i, en 1952 ingresa en l'Agrupació fotogràfica de Catalunya i, tot i que arriba a estudiar cins anys de medicina, n'abandona finalment la carrera per dedicar-se definitivament a la fotografia.
   La dècada dels seixant representa, com ja hem dit a l'inici, un període substancial en la seva obra creativa: Publica dos llibres en certa manera fundacionals d'aquella nova mirada: Barcelona blanc i negre (1965) i Costa Brava Show (1966), col·labora com a  repòrter en múltiples publicacions periòdiques (especialment de la revista Triunfo, amb la qual va arribar a signar un contracte d'exclusivitat), com a consequència d'aquesta tasca documental viatge a nombrosos indrets del món i esdevé un testimoni privilegiat d'episodis històrics com el maig parisí del 68. la primavera de Praga o el fenòmen britànic dels Beatles. El 1969 cofunda  l'escola EINA i esdevé el seu primer director.
    La tasca creativa de Miserachcs és caracteritza per la seva amplitud d'aspectes. Així, cal ressenyar les seves incursions en el cinema, com a director de fotografia en dos films undergraund dirigits per Enric Vila Matas i per Emma Cohen  o amb la direcció del curt metratge AMÉN. També es força rellevant la seva producció bibliogràfica.
   El proppassat 21 de febrer de 2011 , com a conseqüència d'un procés de negociacions amb la família l'arxiu el seu arxiu va ser lliurat al Centre d'estudis i documentació del MACBA que amb els seus materials ha constituït el Fons Xavier Miserachs.
   El que més m'interessa de la seva obra és aquesta capacitat de confeccionar un "relat social", que mostra la realitat amb tota la seva vivesa a la vegada que hi inocula una visió subjectiva, un punt de vista personal.




1 comentari:

Josep Castelló ha dit...

Per molt artística que siga la fotografia, poca cosa serà si no es testimoni. La simbiosi entre testimoni i art és l'excel·lència en fotografia. Exactament això és Xavier Miserachs.