dimarts, 20 de setembre de 2011

Afinitats electives: Cristina Garcia Rodero, o el pelegrinatge




   Cristina Garcia Rodero (Puertollano, 1949), iniciada en la fotografia des del 11 anys, va estudiar Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid, on ha exercit després com a professora. La concessió en 1973 d'una beca J. March per realitzar un projecte fotogràfic sobre festes i tradicions populars, que va culminar amb el llibre España oculta (1989), va resultar decisiva a l'hora de decantar la seva prioritat creativa vers el camp de la imatge. Una trajectòria que l'ha consagrada com una de les figures rellevants de la fotografia en l'àmbit internacional, fins al punt d'esdevenir, en 2009, el primer membre espanyol de ple dret de l'agència Magnum.
   La seva obra es desenvolupa sobre l'eix principal de la recerca de l'"alteritat" etnològica i cultural, cosa que l'ha portada a viatjar continuament per itineraris "marginals", de recerca, que la posen en contacte amb el ritual (la màgia i el misteri...), les realitats "duals" (del grotesc al sagrat, del dolor a l'èxtasi...) o els espais de catàrsi col·lectiva (la festa, sexe i erotisme, música i espectacle.... ). En la seva darrera etapa cal destacar el seu potent treball sobre Haití.
   M'agraden tantes coses del seu estil! El seu toc adés surrealista, adés expressionista; la seva capacitat de captar el moment màgic; l'ús d'una imatgeria ancestral, onírica; el seu essencialisme primitiu;   la seva empatia  envers la realitat reportada...




El viatge per a mi és descobriment, coneixement; poder compartir, ser testimoni. És retornar amb un tresor: dur imatges que siguin a l'alçada d'allò viscut i fer d'això una obra personal que et defineixi com a creador i com a persona, que és al que tots aspirem en realitat,