a Joan Vinyoli
La llum és una tija
que s’esmuny
de les mans balbes del
desig.
És l’instant d’un
oreig desviat
i l’aleteig d’unes anques
escampa el dolç perill de
l’ombra
Quin reclam de les flors que s’han de collir
verdes!
A dins el vas daurat
encara regolfa un passat,
l’espiral d’una torxa verinosa
0 comentaris:
Publica un comentari