dissabte, 24 de setembre del 2011

Res com Estellés




   Setembre va consolidant-se com el més dedicat a la Festa d'Estellés, una iniciativa que va començar l'any passat, a proposta de Josep Lozano i que enguany sembla que s'ha ampliat. Per la meva part, el proppassat dia quatre ja vaig fer la meva aportació a l'homenatge coordinat de la blogsfera catalana.  
    D'altra banda, ahir va ser, pel que jo conec, el dia més farcit de commemoracuions  arreu de la Marina Alta, ja que hi havia tres propostes paral·leles de festes populars a Pedreguer (organitzada per la regidoria de Cultura de l'ajuntament i la Comissió de festes 2012), a Xàbia (organitzada  pel col·lectiu Gent inquieta de Xàbia) i a Xaló (organitzada per l'ajuntament. A Pedreguer ens vam ajuntar poc més d'un centenar de persones per escoltar un recital de poesia musicada executat pel grup Versaires, seguit d'un sopar de cabasset i d'una recitació espontània de poemes per part del públic assistent i, finalment, l'actuació del grup de rock Red roja&Answer. Hi vaig voler participar amb la lectura del sonet final del Llibre de Dénia. Llibre de la Marina Alta (inclós dins l'obra magna d'Estellés, Mural del País Valencià), que va ser publicat per primera vegada en 1981, precisament a Pedreguer, per la ja desapareguda Ed. Marina Alta, acompanyat d'unes magnífiques il·lustracions del pintor Joan Castejon.



BOQUETA NIT

Res com açò: recolzada cadira
A la paret, la cadira de corda,
I veure entrar, un per un, els vaixells,
I oir els crits de les pescateries.

Res com açò: el got del vi i la nit
Que duu un mantell foradat per la sal
I entra, amb breu pas de mesurades síl·labes,
I crema un foc a les malmeses torrer.

Res com açò: Montgó, vinyes i parres,
Que arribarà, creuant la mar, els segles,
I florirà d'enyor a Formentera.

Res com açò: mirar qui passa, veure,
Des del carrer, una amable veïna,
I a la foscor es perden les parelles.

                                                   (1977)