dissabte, 5 de novembre de 2011

Un ésser mòbil: (Versions de Paul Éluard, 28)





L’extasi

Sóc davant aquest paisatge femení
Com un infant davant el foc
Somrient vagament i amb les llàgrimes als ulls
Davant aquest paisatge on tot em commou
On els miralls s’entelen on els miralls s’aclareixen
Reflectint dos cossos nus estació contra estació

Tinc tantes raons per a perdre’m
En aquesta terra sense camins i sota aquest cel sense horitzó
Belles raons que jo ignorava ahir
I que ja mai no oblidaré
Belles  claus de les mirades claus filles d’elles mateixes
Davant aquest paisatge on la natura és meva

Davant el foc el primer foc
Bona raó mestra

Estrella identificada
I sobre la terra i davall del cel fora del meu cor i a dins del meu cor
Segon brot primera fulla verda
Que la mar cobreix amb les seves ales
I el sol al final de tot venint de nosaltres

Sóc davant aquest paisatge femení
Com una branca al foc.


24 de novembre 1946

(Le temps Deborde)

1 comentari:

escribeytacha ha dit...

Creo que te puede interesar nuestro nuevo blog sobre crítica literaria. Se trata del blog del taller literario "Escribe y tacha".
escribeytacha.wordpress.com
Saludos!