Udola l'U

udola l'U,

fulgent sobre l'obscur

l'ocult cimeja

no et torba l'espadat

ni el vol alt del trapezi



Pensaments, 3: Com hi veure's

Mai no ens hauríem de deixar enlluernar. La claror  es veu millor si romanem a l'ombra

Afinitats electives: Marina Abramovic. L'art de performar-se

Marina Abramovic (Beograd, 1946) és una artista dedicada a la performance, al body art, a les instal·lacions, a les creacions audovisuals..., una artista total que cerca comprendre el món a través drel propi cos i de la interacció amb els espectadors.  Explorar així, els límits psíquics, anímics, emotius..., a partir de l'experiència dialèctica dels extrems: el dolor i el plaer, el poder i la dependència, la solitud i la companyia, la possessió i el lliurament, el desig i la prohibició, el masculí i el femení, la vida i la mort...

Marina Abramovic no és una fotogràfa, però vaig conéixer la seva obra a partir de fotografies de les seves performances. Unes imatges que mai no han deixat de semblar-me pertorbadores, carregades d'un magnetisme gairebé hipnòtic, una mena de ritual fascinant que mena de l'angoixa a l'alliberament.

Presentació d'"Els hòmens primer, si és home...", de Josep Vicent Cabrera

   Aquesta vesprada s'ha fet la presentació del darrer poemari de Josep Vicent Cabrera, Els hòmens primer, si és home, i després les dones, i al contrari (Setzevents editorial), a la casa de cultura de Pedreguer. L'amic Josep Vicent, acompanyat de Xavier Ortolà ha realitzat una presentació recital  acordada amb l'"estranya", segons les seva pròpia adjectivació, frescor de la  seva poesia. Com a mostra, heus-ne aquí un breu poema que m'ha agradat especialment:

Braille

Bé, m'hauré d'aconsolar acaronant les arrugues  que has deixat als llençols

A Josep Iborra, en el record

   Aquest vespre estàvem fent l'acte de presentació, a Dénia, del dossier de la revista L'Aiguadolç dedicat a Jaume Pérez Montaner quan ens hem assabentat de la dolorosa notícia de la mort de Josep Iborra. Crec que tots hem sentit la mateixa esgarrifança, la impressió de com van anant-se'n els millors, deixant més orfe aquest país tan amarg.

   Jaume Pérez i Montaner ha volgut dedicar un poema del seu darrer llibre, Solatge ,al mestre i amic. Jo vull reproduir-lo també aquí com a homenatge al gran benisser que ens ha deixa l'exemple del seu treball i la seva dedicació insubornable a la llengua i al país

retrat del poeta als

seixanta anys

(variacions sobre uns versos de

Francesc Parcerisas,

i un record de Joseph Brodsky)

És així que vindrà la llum al teu encontre

per camins sense espera? O és un somni,

un bé sense mesura, dolç com un llarg oblit,

que us pren sense paraules?

Flonja la cabellera, t'adorms en el seu pit,

abandonant la mà,

fruint amb aquest do que us eternitza.

Fa temps que nit i dia et persegueixen,

sense poder tocar-te definitivament:

la sang flueix per quatre canonades

i s'han glaçat els vents d'antics auguris.

Ara tens seixanta anys:

són altes les muntanyes que et circumden;

serpegen els camins entre botges i espígol.

Neva sobre els teus ulls, sobre la teua boca.

Encara panteixant, dibuixes llunyanies,

mots que s'obrin com crits o com roselles,

nits que es donen la mà,

amb plenitud de llunes i maragdes.

Vers de carn

i el vers es torna carn

un cos que és vas

vaixell dels somnis

Un ésser mòbil. (Versions de Paul Éluard, 9)

Bella i semblant

Un rostre al final del dia

Un bressol en les fulles mortes del dia

Un ramell de pluja nua

Tot sol escondit

Tota font de fonts al fons de l’aigua

Tot mirall de miralls trencats

Un rostre en les balances del silenci

Un còdol entre altres còdols

Per les frondes dels darrers resplendors del dia

Un rostre semblant a tots els rostres oblidats

(La vie immédiate)

L'ull que narra

    Ja no existeix "aquell que tot ho veu", que és cec i profeta a l'hora. (...) Avui sembla com si l'ull observés allò que veu a través d'una escletxa, l'escriptor crea el narrador i aquest és el que espia.

Montserrat Roig



Àlbum, 33: Cap de setmana a Donostia

Migdia calm

   migdia calm,

un  lleu polsim de llum

l'hivern amera

Pensaments, 2: Com definir-nos?

Em sé univers a cada batec. Però, si vull explicar-me, sóc només paraules.

Àlbum, 32: Foc i brasa

Darrera molsa

(G. Courbet: Dona amb mitges blanques)

Darrera molsa,

el pany que fa girar

totes les claus

Dilluns

Sembla que t'has aixecat perquè el cor ha estat suplantat pel despertador. I t'adones que totes les aixetes han perdut pressió, que ja fa temps que ets a punt de confondre la pasta de dents per la pasta d'afaitar, que et pentines escarbotant amb les mans  els cabell esclarissat... 

Després, mentre ets assegut a la tassa del water, tens el delit d'empassar-te els versos descreguts d'un que juga a vell poeta de trenta i pocs anys...

 I encara et queda sortir d'esma cap al treball sense ni tenir tan sols l'excusa heroica que, a fora, hi  faci mal temps. 

Afinitats electives: Rudolf Koppitz, l'emergència del nu

   Rudolf Koppitz (1884 - 1936), fotògraf d'orígen txec, va iniciar el seu treball sota l'ascendent del seu compatriota Karel Novák. Format a l'Institut per a l'Ensenyament i la Investigació de les Srts Gràfiques de Viena, va anar formant el seu estil a partir de la influència fonamental de la Jungendstil (modernisme), implementada per altres escoles com el constructivisme rus o l'art japonès, fins esdevenir un dels referents del moviment artístic de la Secessió Vienesa, en paral·lel amb pintors com Klimpt, von Alt o Mocha. 

   Un estil on destaca la gran força dràmàtica - no exempta de misteri - conferida a les imatges mitjançant el tractament de la llum i de les ombres i, d'altra banda, l'elecció del nu com a tema privilegiat. Així, en el conjunt de la seva obra hi cal destacar els seus autoretrats al si de la natura i, sobretot,  la sèrie  Bewegungstudie - Estudi en moviment - a la qual pertany la fotografiae elegida, on podem veure una ballarina russa nua acompanyada per tres joves endolades.La nuesa tan esvelta i lluent de la ballarina, vinclada amb un deixament hipnòtic i les rigoroses vestes de dol de les acompanyants fan un contrast tan punyent que amaren tota  la imatge d'un erotisme mòrbid, que m'atrapa i em pertoba irremeiablement.  

    

Un ésser mòbil.(Versions de Paul Éluard, 8)

(Foto: Dora Maar)

Hem fet la nit


Hem fet la nit agafo la teva mà vetllo

Et sostinc amb totes les meves forces

Gravo sobre una roca l’estel de les teves forces

Solcs profunds on la bonesa del teu cos germinarà

Em repeteixo la teva veu oculta i la teva veu pública

Ric encara de l’orgullosa

Que tu tractes com una captaire

Dels folls que tu respectes dels simples on tu et banyes

I a dins el meu cap que es posa dolçament d’acord amb el teu
                                                                             amb la nit

Jo em meravello de la desconeguda que tu esdevens

Una desconeguda semblant a tu semblant a tot el que jo amo

Que és sempre nou

(Facile)

Cos que fimbreja

gràcil, etèria,

i esgarrifa l'aigua

tanta nuesa

pensaments, 1: Dels fets essencials

Els fets essencials no ho són perquè modifiquen el futur sinó, també, perquè modifiquen el passat.

Cèrcol d'aram

cèrcol d'aram,

la lluna de l'obaga

vespreja l'aigua

flor que la mar eixampla

verinosa d'almívar



Àlbum, 31: L'esperança dels ametllers

alcen l'envit

sedecs de cel i sol,

els ametllers

                                                     

 l'esclat breu de la joia

ja val l'atreviment  

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 

Dormir nu

  

 Perquè hom dorm nu se somia la nuesa:

                                                             allò que les formes cobreixen.

                                              El que la nit despulla

Hugo Mujica



Je me souviens... (dels remeis de sant Blai)

Dels rotllets i el pa beneit

de Sant Blai gloriós

que ens curava la tos

Àlbum, 30: Abrigall despullat

Secreta sal

lleu traça d'ona

al rellent de la pell,

secreta sal