diumenge, 27 de febrer de 2011

dissabte, 26 de febrer de 2011

Afinitats electives: Marina Abramovic. L'art de performar-se




Marina Abramovic (Beograd, 1946) és una artista dedicada a la performance, al body art, a les instal·lacions, a les creacions audovisuals..., una artista total que cerca comprendre el món a través del propi cos i de la interacció amb els espectadors.  Explorar així, els límits psíquics, anímics, emotius..., a partir de l'experiència dialèctica dels extrems: el dolor i el plaer, el poder i la dependència, la solitud i la companyia, la possessió i el lliurament, el desig i la prohibició, el masculí i el femení, la vida i la mort...
Marina Abramovic no és una fotogràfa, però vaig conéixer la seva obra a partir de fotografies de les seves performances. Unes imatges que mai no han deixat de semblar-me pertorbadores, carregades d'un magnetisme gairebé hipnòtic, una mena de ritual fascinant que mena de l'angoixa a l'alliberament.





divendres, 25 de febrer de 2011

Presentació d'"Els hòmens primer, si és home...", de Josep Vicent Cabrera




   Aquesta vesprada s'ha fet la presentació del darrer poemari de Josep Vicent Cabrera, Els hòmens primer, si és home, i després les dones, i al contrari (Setzevents editorial), a la casa de cultura de Pedreguer. L'amic Josep Vicent, acompanyat de Xavier Ortolà ha realitzat una presentació recital  acordada amb l'"estranya", segons les seva pròpia adjectivació, frescor de la  seva poesia. Com a mostra, heus-ne aquí un breu poema que m'ha agradat especialment:

Braille

Bé, m'hauré d'aconsolar acaronant les arrugues  que has deixat als llençols


dijous, 24 de febrer de 2011

A Josep Iborra, en el record




   Aquest vespre estàvem fent l'acte de presentació, a Dénia, del dossier de la revista L'Aiguadolç dedicat a Jaume Pérez Montaner quan ens hem assabentat de la dolorosa notícia de la mort de Josep Iborra. Crec que tots hem sentit la mateixa esgarrifança, la impressió de com van anant-se'n els millors, deixant més orfe aquest país tan amarg.
   Jaume Pérez i Montaner ha volgut dedicar un poema del seu darrer llibre, Solatge ,al mestre i amic. Jo vull reproduir-lo també aquí com a homenatge al gran benisser que ens ha deixa l'exemple del seu treball i la seva dedicació insubornable a la llengua i al país

retrat del poeta als
seixanta anys

(variacions sobre uns versos de
Francesc Parcerisas,
i un record de Joseph Brodsky)

És així que vindrà la llum al teu encontre
per camins sense espera? O és un somni,
un bé sense mesura, dolç com un llarg oblit,

que us pren sense paraules?

Flonja la cabellera, t'adorms en el seu pit,
abandonant la mà,
fruint amb aquest do que us eternitza.

Fa temps que nit i dia et persegueixen,
sense poder tocar-te definitivament:
la sang flueix per quatre canonades
i s'han glaçat els vents d'antics auguris.

Ara tens seixanta anys:
són altes les muntanyes que et circumden;
serpegen els camins entre botges i espígol.
Neva sobre els teus ulls, sobre la teua boca.

Encara panteixant, dibuixes llunyanies,
mots que s'obrin com crits o com roselles,
nits que es donen la mà,
amb plenitud de llunes i maragdes.

dimarts, 22 de febrer de 2011

Un ésser mòbil. (Versions de Paul Éluard, 9)




Bella i semblant

Un rostre al final del dia
Un bressol en les fulles mortes del dia
Un ramell de pluja nua
Tot sol escondit
Tota font de fonts al fons de l’aigua
Tot mirall de miralls trencats
Un rostre en les balances del silenci
Un còdol entre altres còdols
Per les frondes dels darrers resplendors del dia
Un rostre semblant a tots els rostres oblidats


(La vie immédiate)

dilluns, 21 de febrer de 2011

L'ull que narra




    Ja no existeix "aquell que tot ho veu", que és cec i profeta a l'hora. (...) Avui sembla com si l'ull observés allò que veu a través d'una escletxa, l'escriptor crea el narrador i aquest és el que espia.

Montserrat Roig


divendres, 18 de febrer de 2011

dijous, 17 de febrer de 2011

diumenge, 13 de febrer de 2011

Afinitats electives: Rudolf Koppitz, l'emergència del nu




   Rudolf Koppitz (1884 - 1936), fotògraf d'orígen txec, va iniciar el seu treball sota l'ascendent del seu compatriota Karel Novák. Format a l'Institut per a l'Ensenyament i la Investigació de les Srts Gràfiques de Viena, va anar formant el seu estil a partir de la influència fonamental de la Jungendstil (modernisme), implementada per altres escoles com el constructivisme rus o l'art japonès, fins esdevenir un dels referents del moviment artístic de la Secessió Vienesa, en paral·lel amb pintors com Klimpt, von Alt o Mocha. 
   Un estil on destaca la gran força dràmàtica - no exempta de misteri - conferida a les imatges mitjançant el tractament de la llum i de les ombres i, d'altra banda, l'elecció del nu com a tema privilegiat. Així, en el conjunt de la seva obra hi cal destacar els seus autoretrats al si de la natura i, sobretot,  la sèrie  Bewegungstudie - Estudi en moviment - a la qual pertany la fotografiae elegida, on podem veure una ballarina russa nua acompanyada per tres joves endolades.La nuesa tan esvelta i lluent de la ballarina, vinclada amb un deixament hipnòtic i les rigoroses vestes de dol de les acompanyants fan un contrast tan punyent que amaren tota  la imatge d'un erotisme mòrbid, que m'atrapa i em pertoba irremeiablement.  
    

dissabte, 12 de febrer de 2011

Un ésser mòbil.(Versions de Paul Éluard, 8)

(Foto: Dora Maar)


Hem fet la nit

Hem fet la nit agafo la teva mà vetllo
Et sostinc amb totes les meves forces
Gravo sobre una roca l’estel de les teves forces
Solcs profunds on la bonesa del teu cos germinarà
Em repeteixo la teva veu oculta i la teva veu pública
Ric encara de l’orgullosa
Que tu tractes com una captaire
Dels folls que tu respectes dels simples on tu et banyes
I a dins el meu cap que es posa dolçament d’acord amb el teu
                                                                             amb la nit
Jo em meravello de la desconeguda que tu esdevens
Una desconeguda semblant a tu semblant a tot el que jo amo
Que és sempre nou

(Facile)

dijous, 10 de febrer de 2011

pensaments, 1: Dels fets essencials




Els fets essencials no ho són perquè modifiquen el futur sinó, també, perquè modifiquen el passat.


dimecres, 9 de febrer de 2011

Cèrcol d'aram



cèrcol d'aram,
la lluna de l'obaga
vespreja l'aigua

flor que la mar eixampla
verinosa d'almívar


dilluns, 7 de febrer de 2011

Àlbum, 31: L'esperança dels ametllers




alcen l'envit
sedecs de cel i sol,
els ametllers
                                                     
 l'esclat breu de la joia
ja val l'atreviment  
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 

dissabte, 5 de febrer de 2011

Dormir nu



  
 Perquè hom dorm nu se somia la nuesa:
                                                             allò que les formes cobreixen.
                                              El que la nit despulla

Hugo Mujica