dimarts, 26 d’abril de 2011

Un crit valent



un crit valent
per tu rosa esclatada
som i serem

Afinitats electives: Horst P. Horst, el caçador de la llum



   Ja fa uns quants anys, aquesta esquena em va seduir des de la portada d'un llibre de Javier Marias. Mes tard em vaig assabentar que es tractava de mosbacher corset, segurament la imatge més cèlebre del fotògraf alemany Horst P. Horst (1906 - 1999).
   Quan el jove Horst va arribar a Paris en 1930 el seu interés era l'arquitectura i va començar treballant a l'estudi de Le Corbusier; però el coneixement del fotògraf George Hoyningen-Huene el va decantar per la fotografia. Aviat va treballar per a la revista Vogue i va destacar com a fotògraf de moda i de nus (on se'l considera inspirador de Mappelthorpe), tot i que també es va dedicar a la fotografia de natures mortes i al retrat.
   El seu estil es caracteritza - i aquesta fotografia n'és una mostra emblemàtica -  pel tractament magistal de la llum i per una visió compositiva exemplar, uns trets que representen per a mi els elements essencial de la llenguatge fotogràfic.


diumenge, 24 d’abril de 2011

Un ésser mòbil.(versions de Paul Éluard, 14)



El paisatge nu

El paisatge nu
On viuré molt de temps
té tendres praderies
on la teua calor reposa

Fonts on els teus pits
Fan mirallejar el dia
Camins on la teva boca
Riu a una altra boca

Boscos on els ocells
entreobren les parpelles
sota un cel reflectit
al teu front sense núvols

El meu únic univers
La meva lleugera acordada
al ritme natural
La teva carn nua durarà.

(Une longue reflexion amoureuse)


dijous, 21 d’abril de 2011

Consell per al dia després



   Deixeu-los que treguen el sant Cristo gros... Que després de la quaresma vénen els dies de glòria.

dimarts, 19 d’abril de 2011

divendres, 15 d’abril de 2011

És Abril i açò és València: Manifestem-nos!



Hem patit molt, ens han enganyat molt, han dit
frases de mort, hem callat, hem aprés a callar,
ara parlem!

Vicent Andrés Estellés  (Llibre de Dénia)

dijous, 14 d’abril de 2011

República: record del passat, esperança del futur



   El dissabte passat vam estar a Ateca, el poble natal de Pilar, per reivindicar la memòria dels 46 veïns vilment assassinats al barranc de la Bartolina per les forces feixistes, durant les primeres setmanes de la rebel·lió militar. Varem visitar el barranc on jauen, indestriablement barrejats, els seus ossos i en la inauguració del memorial que l'associació "14 de Abril" d´Ateca ha fet alçar al cementiri...
   I varem sentir l'emoció indescriptible de veure aquells familiars que han hagut de passa tantes dècades de dictadura i d'un transició democràticament limitada  ofegats pel silenci, sense poder dipositar en un lloc físic el seu dolor, els varem veure per fi, abraçats en aquella gran placa de granit negre, besant amb unció els nom d'uns familiars desapareguts simplement per haver treballat pels seus idelas democràtics.
   Per això, no podem oblidar que, commemorar el 14 d'abril no pot ser només honorar un període de la nostra història, sinó una lluita radicalment actual per retornar la dignitat als vençuts, assasinats, represaliats per la dictadura franquista i la reivindicació de la democràcia plena encarnada amb el retorn al règim polític democràtic que aquí, a més a més, haurà de comportar el reconeixement també ple dels nostres drets nacionals.




Afinitats electives: Robert Capa, la lluita i la mort de la República



   Endre Ernö Friedmann, jueu d'origen hongarés, va esdevindre, a París, el fotògraf Robert Capa. Un pseudònim que  l'aixoplugaria, en un principi, juntament amb Gerda Taro,quehavia esdevingut la seva companya - la història ja l'hem contada aquí . Després de la guerra d'Espanya, ja sense la seva companya, esdevindria, potser, el fotògraf de guerra més cèlebre de la història.
   El que ens interessa ara és aquesta fotografia mítica de la mort d'un milicià al front andalús. Sembla que el soldat que cau abatut per una bala feixista era Frederic Borrell Garcia, un anarquista d'Alcoi, i això me la fa més entranyable encara. Tot i les controversies que ha hi hagut sobre ella, em sembla incuestionable que és tracta de la imatge fotogràfia més emblemàtica de la lluita republicana.
   Avui, 80 anys després de la proclamació de la II República, ens cal recordar-la i honorar-la.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Un ésser mòbil. (Versions de Paul Éluard, 13)


(retrat de Nush: Picasso)


Un sol cos

La calor ha desnuat
El bosc nu
No hi ha més bosc
No més viatges per l’aigua
No més ombra lleugera al llom
El cel se’ns torna un fardell

El nostre cos és una presa
Vestida de llàgrimes madurades
Els dits són claus sagnants
Els pits giren sobre ells mateixos
La boca només té que germanes

No hi ha més finestra per obrir
No hi ha més paisatge
Aire pur ni aire impur
Els nostres ulls retornen a la font
Sota la carn nua de la seva bellesa natal


( Une longue reflexion amoureuse)

dimarts, 12 d’abril de 2011

dissabte, 9 d’abril de 2011

Afinitats electives: Rong Rong, l'orient truca a la porta




   La fotografia que encapçala aquesta entrada va ser, per a mi, la primera notíca de l'existència de Rong Rong (Zangzhou, 1968). Hem va impressionar la capacitat d'aquella imatge de dos cossos quasi amagats amb els dos braços extesos i les mans agafades, per transmetre el sentiment de la unió amorosa, una plenitud que se sobreposa al buit i l'aïllament de la neu, amb aquelles petjades dels  amants que semblena projectyar el lligam cap al futur. Després he sabut que la imatge forma part de la sèrie in Fiji San, on el fotògraf i la seva companya , la també fotògrafa japonesa Inri, fotografien el seu viatge al mític mont nipó.
   A més a més de les fotografies sobre viatges o sobre la vida domèstuica, quotidiana. La parella és coneguda també per la realització d'altres reportatges centrats en el creixement especulatiu i la devastació de la ciutat moderna, com la fotografia que mostrem al final.
   Rong Rong va adquirir celebritat a partir dels noranta com un del màxims exponents de l'avantguarda artística xinesa i com a màxim exponent de la modernització de  la fotografia xinesa contemporània. Les seues fotogràfies, captades majoritàriament a través d'una càmera analògica, tenen una gran càrrega simbòlica i un bany especial de poeticitat que aconsegueixen bastir un pont ben suggerent entre les mirades d'orient i d'occident.





divendres, 8 d’abril de 2011

Poesia (2)



  
   La contradicció del diàleg consisteix que cadascú parla amb ell mateix en parlar amb els altres; la del monòleg què mai no sóc jo, sinó altre, qui escolta el que em dic a mi mateix.  La poesia ha estat sempre una temptativa per resoldre aquesta discòrdia mitjançant una conversió dels termes: el jo del diàleg en el tu del monòleg. La poesia no diu: jo sóc tu; diu: el meu jo ets tu.

Octavio Paz

dijous, 7 d’abril de 2011

Joan Fontcuberta a Ondara: Parlant d'imatges conspiratives



   Aquesta vesprada, al cafe Sendra d'Ondara, hem pogut assistir a la xerrada de Joan Fontcuberta organitzada pel grup de Reüll i l'associació cultural L'Ocell. Ha estat realment una delícia poder escoltar el nostre fotògraf (ja l'havia llegit  amb interés anteriorment) explicant ben subtilment el sentit del seu treball acompanyat d'un bon aparat audio-visual. Tot ho podriem resumir en la provocadora frase amb que ha iniciat el parlament:
  
Tota obra d'art ha de ser conspirativa. Sinó, no és art

diumenge, 3 d’abril de 2011

Un ésser mòbil. (versions de Paul Éluard, 12)



El bes

          Tota tèbia encara de roba anul·lada
Tanques els ulls i et mous
 Com es mou un cant que neix
Vagament però arreu

Odorant i saborosa
Sobrepasses sense perdre't
Les fronteres del teu cos

Has estrompassat el temps
I heus-te aquí dona nova
revelada a l'infinit

Une longue réflexion amoureuse )

divendres, 1 d’abril de 2011

Pensaments. 6: transHUMÀncìa




   Travessar, transvasar, trascolar, traslladar, transmutar... Em sembla que sempre caldrà transitar per aconseguir romandre.