La meva filla Laia m'ha dut de regal, per aquest nadal, un llibre sobre la vida i l'obra de Guy Bourdin. Ella coneix la meva afecció i les meves incursions fotogràfiques i hem va dir que creia que aquest fotògraf m'agradaria. Només veure'n la portada vaig pensar que ho encertava i a la primera i ràpida fullejada ja em vaig topar amb una imatge que m'havia interessat molt abans, només veure-la i sense saber-ne res de la seva autoria. És tracta de la foto que us adjunto al final del post, ara he pogut saber que es tracta d'una de les seves il·lustracions per al Pentax Calendar, 1980 i que la dona enigmàtica semi oculta davall d'un llit, com atrapada, sembla ser la seva model més emblemàtica, Nicole Meyer.
La biografia de Guy Bourdin (Paris, 1928 - 1991), nascut Louis Banarès, sembla prenyada de la mateixa pàtina enigmàtica que banya les seves fotografies: Només néixer fou abandonat per la seva mare i va ser adoptat per Maurice Boudin (possiblement el pare biològic) i la seva mare Marguerite Legay; les seves relacions a les dones semblen travessades per un fil turmentat, algunes de les dones amb les que va mantenir relacions sentimentals van acabar suïcidant-se; manté durant tota la vida la seva afecció pel dibuix i la pintura - l'art dels seus inicis i, segons alguns, la que realment li interessava més-; es manté allunyat de tota ambició de notorietat fins al punt que no va concedir mai cap entrevista..., tenia, en fi, una personalitat excèntrica i s'abocava al treball amb un nivell d'exigència notable.
La seva obra creativa es desenvolupa a dins el món de la moda -especialment com a fotògraf de la revista Vogue - i representa un punt fonamental de d'innovació al voltant dels anys 60 i 70, amb l'aportació de plantejaments de trencament amb la fotografia comercial anterior que quallen amb un estil ben singular que arrenca del seu interès pels surrealistes, i particularment per Man Ray, amb qui es va relacionar personalment en els seus inicis, i eixamplat amb influències diverses com Magritte, Luís Buñuel, Balthus o E. Weston. Un esguard fotogràfic capaç de plasmar instantànies intenses, turmentades que depassen la pàtina superficial del glamour i la moda per enxampar-nos-nos amb la seva càrrega fosca de narrativitat, d'un erotisme magnètic, críptic i intens, fins a vorejar territoris inquietants...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada