Antoine d'Agata (Marsella, 1961), va sortir de França en 1983 per iniciar una sèrie ininterrompuda de viatges arreu del món que el van portar a iniciar-se en la fotografia l'International Center of Photography de Nova York i posteriorment, ja formant part de l'agència Magnum, a realitzar un peregrinatge permanent (a més de la seva França natal, Japó, Cambodja...), que l'ha convertit en un dels fotògrafs actuals més importants.
El seu univers creatiu és constituït pels ambients marginals, temes "tabú" com la droga o la prostitució. Per aquests temes hom l'ha pogut relacionar amb altres fotògrafs com Alberto Garcia-Alix ( a mi, particularment, em recorda molt, també, algunes fotos del japonès Araki). Tot i això, la seva obra presenta una forta singularitat, atesa la seva manera tan "personal" de treballar, que combina indestriablement la visió documental amb la seva implicació subjectiva en els ambients i situacions que retrata.
D'aquí l'aparença d'instàntaneïtat sempre present al seu treball, la preferència absoluta per l'obscuritat o, el que ha mi m'ha interessat sobretot, l'ús de la imatge desenfocada o desenquadrada, borrosa..., cosa que aporta a les imateges un dinamisme i un toc de misteri especials.
... intento establir un estat nòmada de la situació, incomplet i parcial, sistemàtic i instintiu de espais físics i emocionals, on sóc l'actor per complet, i evito definir amb anticipació allò que fotografiaré ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada