Em sembla que duu la fotografia a la sang, el sicilià Ferdinando Scianna ja s'hi dedicava d'infant, feia fotos als amiguets i a les amiguetes..., d'això en va fer una vocació i una professió. Ara, en plena maduresa creativa, un dels seus darrers lliuraments ha estat un reportatge sobre el seu poble nadiu: Bagheria.
L'encontre amb el seu paisà illenc Leonardo Sciascia va ser decisiu, va ser qui li vas dir que, per damunt de l'interés etnogràfic, les seves fotografies tenien, sobretot, una extrtaordinària potència narrativa..., i qui li va facilitar la incorporació al món professional de la imatge.
Després vindria un altra trobada essencial: Henri Cartier-Bresson amb qui compartia ja, de manera natural, aquell principì de l'instant decisiu, que el va incorporar a l'agència Magnum. I després tantes coneixences també rellevants - Milan Kundera, Borges, Vázquez Montalban...-, el seu treball de documentalista arreu del món...
Tractament magistral del blanc i negre, intuïció i autenticitat, captació de la llum i el tenebrisme, les traces del temps, la força del retrat, de la bellesa del cos...
... Entenc la fotografia com un toreig amb l'instant. Això m'apassiona. El món és davant meu amb els seus significats i les seves formes caòtiques. Hi ha un moment en el qual tu t'identifiques amb la mateixa rapidesa amb què les coses passen. Jo, com deia Picasso, no cerco: trobo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada