dimarts, 24 d’abril del 2012

Jo que de la gran Safo en sóc parell: (versions de Paul Verlaine, 3)


(imatge: Sant-André Berthomme)

            Les Amigues, II
             INTERNES  
             (PENSONNAIRES)


L’una amb només quinze anys, l’altra en tenia setze;
Totes dues dormien dins la mateixa cambra.
Això era una vesprada pesada de setembre.
Fràgils, amb els ulls blaus, enrogiments de fraula.

Cadascuna s’ha tret, per tal de temperar-se,
La tènue camisa de fresca aroma d’ambre.
La que és més jove estira els braços, i s’arqueja,
I la seva germana, les mans als pits, la besa,

Després cau de genolls, després torna ferotge
Tumultuosa, i folla, i sa boca s’enfonsa
Per davall l’or rossenc, dins el bru de les ombres ;

I la nena fa el recompte, durant tota l’estona,
Amb els seus dits bonics  dels valsos concedits,
I, rosada, somriu amb innocent delit. 


2 comentaris:

J.Salavert ha dit...

Una traducció exquisida, enhorabona. Es pot sentir l'estima i el respecte que el traductor té per l'original.
Chapeau!

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Moltes gràcies!