dilluns, 14 maig de 2012

Afinitats electives: Ana Mendieta, el lligam dona-natura.




  Ana Mendieta (L'Havana, 1948 - Roma, 1985) és, al meu parer, una artista ben singular tant pel que fa a la seva vida com a la seva obra. Arran de la revolució cubana de 1961, els seus pares la envien - juntament amb la seva germana Raquel - als EE.UU formant part de l'operació "Peter Pan", organitzada per sectors catòlics conservador amb la intenció de "salvar els infants de caure en la influència nefasta de l'ateisme comunista". Després de passar un temps en un camp de refugiats, va passar a viure en un orfelinat, on sofrirà maltractaments per part de les monges que el regentaven per després és donada diverses vegades en adopció. Un període, aquest de la seva adolescència i joventut que la marcarà per a sempre. 
  El 1972 es gradua a la universitat de Iowa i en 1977 s'especialitza en Art Visual i Multimèdia. En 1980, visita Cuba per realitzar un treball sobre les tradicions religioses i culturals que i pervivien, una sèrie que rebrà el nom d'escultures rupestres. Entre 1983 u 1985 va residir a Roma on gaudia d'una prestigiosa beca concedida per la prestigiosa Acadèmia de Roma. Finalment, en 1985, quan ja era considerada una artista de projecció internacional, va morir a Roma en una circumstància tan tràgica com estranya, en estimbar-se des del pis 34 de l'hotel on s'allotjaven. En aquell moment es trobava junt a Carl André (escultor minimalista), amb qui s'havia casat aquell mateix any. El marit presentava esgarrapades  fresques al rostre i les seves declaracions a la policia resultaren contradictoris amb que havia dir per telèfon en comunicar l'accident, una persona va escoltar una dona cridant "no, no, no..." just abans de la caiguda... Després de diversos judicis, el marit fou declarat innocent i es va resoldre que la mort era deguda a un accident o un suïcidi. Això però, les sospites i especulacions sobre el succés s'han mantingut ben vives. 
   L'obra d'Ana Mendieta - que rep les influències de diverses tendències i moviments artístis contemporanis com  la xarxa Fluxus,el land art, el body art o l'art conceptual - és una reflexió introspectiva permanent, feta des del desarrelament personal que li va suposar l'exili forçós, per arribar a confluir amb el més essencial i universal. Un treball plantejat , d'una banda, des del respecte i la confluència amb la natura i de l'altra des de la identificació i reivindicació de la seva identitat de dona, que la fan interessar-se vivament per les cultures afrocubanes i amerindies i per les teories de l'ecofeminisme. Es tracta d'obres diverses expressions artístiques -.on pren un clar protagonisme la silueta humana, preferentment femenina - que van de la fotografia al videoart i a projectes efímers com les instal·lacions..., amb una forta implicació del propi cos i cercant produir una emprenta  lleu i reversible en la natura, amb la qual persegueix integrar-se.




 El meu art es basa en la creença que una energia vital corre a través de totes les coses (...) No existeix un passat original que hom hagi de redimir: existeix el buit, l'orfandat, la terra sense bateig dels inicis, el temps que ens observa des de l'interior de la terra. Existeix, per damunt de tot, la recerca de l'origen.