dijous, 3 de maig de 2012

Jo que de la gran Safo en sóc parell: (versions de Paul Verlaine, 4)








Les amigues, III
Per amica silentia

Els amples cortinatges de blanca mussolina
Que la pàl·lida llum de la llàntia nocturna
Fa fluir com si fos  una ona opalina
Dins l’ombra  flonjament  misteriosa i obscura,   

Els amples cortinatges del gran llit d’Adelina
Han escoltat, Clara, la teva veu contenta,
La teva dolça veu  sonora i falaguera
Que amb una altra veu s’enllaça, enfurida.

“Estimem, estimem!" Deieu amb veus trenades,
Oh! Clara, oh ! Adelina, víctimes adorables
De la noble ofrena del vostre ésser tan alt.

Estimeu, estimeu! Volgudes solitàries,
Atès que en aquests  jorns que són tan malaurats,
El gloriós Estigma encara vos escau.