Encontre d'escriptor d'Eivissa i la Marina

diumenge, 13 maig de 2012

Jo que de la gran Safo en sóc parell: (versions de Paul Verlaine, 5)



(imatge: Paul Emile Becat)


Les amigues, IV
Primavera
Printemps


Tendrament, la nena pèl-roja,
A qui tanta innocència excita,
Diu a la joveneta rossa
Amb la veu suau i endolcida:

 “Saba amunt i flor que clevilla,
La teva infància és una pèrgola:
Deixa errar mes dits per l’estesa
On el borró de rosa brilla

Deixa’m, per entre l’herba clara,
Beure’m el regalim del rou
Amb què la flor tendra és ruixada,

Per tal que el plaer, estimada,
T’il·lumini el front candorós
Com l’alba l’atzur temorós."