dissabte, 30 de juny de 2012

La meva Itàlia



Des de novembre de 1989 fins el seu tancament en juny de 1991 vaig mantenir una columna, titulada "Collita del temps", al periòdic mensual El poble de la Marina. El juliol de 1990, amb l'excusa del campionat mundial de futbol, vaig escriure-hi un article on enraonava sobre la meva afecció a Itàlia. Ara, no sé ben bé perquè, m'ha vingut al cap i m'ha abellit de revisitar-lo.
L'article en qüestió acabava dient:

Potser Itàlia aconseguesca fins i tot, amb el  joc ben travat de la seva selecció, fer-nos oblidar per uns moments el negoci i la historia que van ofegant  el futbol. Això si, passe el que passe amb el mundial quan aquestes línies veuran la llum, jo enyoraré un d'aquells deliciosos gelats italians, mentre recorde els versos que Ungaretti dedicà al juliol, el mes que s'embeu els rius. Els rius d'ells i també els nostres, iguals en la seua preciosa insignificància.

 Si vosaltres sentiu curiositat per llegir-lo sencer, només heu de clicar en la imatge que teniu a dalt.

(El temps passa de pressa, però hi ha coses que gairebé no canvien. Com passa amb el meu rostre - podeu comprovar-ho - que ha ha canviat més que no les meves volences)