dimecres, 10 d’octubre de 2012

Jo que de la gran Safo en sóc parell: (Versions de Paul Verlaine, 9)



(imatge: Mikao Kono)



Dona i gata
Femme et chatte



Ella jugava amb la seva gata
I era una meravella de veure
Com la mà blanca i la pota blanca
Cabriolaven en l’ombra del vespre.

Ella amagava - quina malvada! –
Dins els guants recamats de negror
Ben letals les seves ungles d’àgata,
Tallants i fulgents com un raor.

L’altra també s’hi feia la maula
retraient la seva urpa acerada,
Però el diable n’era ben atent.

I a dins l’alcova on, tan eufònic, 
Dringava el seu riure llambresc,    
Hi brillaven quatre punts fosfòrics .


(Poèmes saturniens)