(imatge: Mikao Kono)
Dona i gata
Femme et chatte
Ella jugava amb la seva gata
I era una meravella de veure
Com la mà blanca i la pota blanca
Cabriolaven en l’ombra del vespre.
Ella amagava - quina malvada! –
Dins els guants recamats de negror
Ben letals les seves ungles d’àgata,
Tallants i fulgents com un raor.
L’altra també s’hi feia la maula
retraient la seva urpa acerada,
Però el diable n’era ben atent.
I a dins l’alcova on, tan eufònic,
Dringava el seu riure llambresc,
Hi brillaven quatre punts fosfòrics .
(Poèmes saturniens)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada