divendres, 19 d’octubre de 2012

Jo que de la gran Safo en sóc parell: (Versions de Paul Verlaine, i 10)


(imatge presa de la xarxa)


Balada de la mala reputació




Ara i adés tingué alguns diners
I va pagar els seus camarades
D’un sexe o de dos, intel·ligents
O encisadors, o bé d’ambdues classes,
Sense que en els esperits malalts
La seva bona reputació
No sofrís res més que trompellons!
Lúcul? No. Trimalció

Sota el seu sostre, hi havia cants
I paraules de cap mena fades.
Eros i Bacus tan tolerants
Presidien aitals serenates
Que acompanyaven les  abraçades.
Després cessaven cors i converses
Per altres  empreses poc esquerpes
Lúcul? No. Trimalció

 L’alba apuntava i aquells dolents
La saludaven amb cent albades
Que desvellaven de lluny les gents
Del puntet, i amb mil copes ben rases.
Nogensmenys uns  incerts brigades
-          Per zel o denunciació? –
testificaven per l’alcaldia.
Lúcul? No. Trimalció.



      Endreça

Princep, oh molt alt marqués de Sade
Un ratolí pel vostre plançó
Tan ardit rere la palissada.
Lúcul? No. Trimalció.



(Parallèlement)