diumenge, 28 d’octubre de 2012

L'Amic Tomàs Llopis s'ha endut l'Andròmina a casa




   Ja fa temps que salude el  meu amic Tomàs amb l'expressió "caro amico", però avui, en assabentar-me'n en retard que ha guanyat l'Andromina dels premis Octubre d'enguany li he "càrot amico". Si, si... Carot pot estar d'enhorabona en compartir premi amb una persona i un intel·lectual de tanta vàlua. 
   De sobte, parlant, parlant..., m'he adonat que un altre amic i recent guanyador del mateix premi, Rafa Gomar, té residència també a Pego i li he dit si no seria l'aigua d'aquell poble....? Això ens ha fet caure de seguida que la coincidència és molt major ja que viuen al mateix carrer, quasibé una casa enfront de l'altra:  Ja ho sabeu, narradors i narradores, si voleu fer bona literatura aneu-vos-en a viure al carrer de la Pau. De Pego, és clar!


3 comentaris:

zel ha dit...

Em surt un comentari, tonto, però tonto tonto, això del carrer de la Pau, pot ser? No serà la Pau de Pega?

Ai, perdona'm, hi ha encara algunt sgon de la meva vida que em surt el sentit de l'humor que tenia...

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Aquesta Pau, si més no, sembla que és benèfica

Tomàs Llopis ha dit...

Querit amic: a pròpòsit de l'entrada amb que anuncies la nostra presentació, t'he de corregir: aquests morts no "duren", "pesen" cent anys. corregeix-ho si no vols que ens pesen cent anys i un dia