Aquest estiu he estat llegint Les yeux d'Elsa de Louis Aragon. Avui que s'acompleixen els 115 anys del seu naixement, en vull començar un petit homenatge amb aquest fragment del prefaci que ja vaig citar fa poc i que, per a mi, constitueix tota una poètica:
L'art dels versos és l'alquímia que transforma en belleses les febleses
i reblar amb la primera estrofa de l'obertura al "Cantique d'Elsa", que diu així:
Je te touche et je vois ton corps et tu respires
Ce ne sont plus les jours de vivre séparés
C'est toi, tu vas tu viens et je suis ton empire
pour le meilleur et pour le pire
Et jamais tu ne fus si lointaine à mon gré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada