dissabte, 30 de juny de 2012

La meva Itàlia



Des de novembre de 1989 fins el seu tancament en juny de 1991 vaig mantenir una columna, titulada "Collita del temps", al periòdic mensual El poble de la Marina. El juliol de 1990, amb l'excusa del campionat mundial de futbol, vaig escriure-hi un article on enraonava sobre la meva afecció a Itàlia. Ara, no sé ben bé perquè, m'ha vingut al cap i m'ha abellit de revisitar-lo.
L'article en qüestió acabava dient:

Potser Itàlia aconseguesca fins i tot, amb el  joc ben travat de la seva selecció, fer-nos oblidar per uns moments el negoci i la historia que van ofegant  el futbol. Això si, passe el el que passe amb el mundial quan aquestes línies veuran la llum, jo enyoraré un d'aquells deliciosos gelats italians, mentre recorde els versos que Ungaretti dedicà al juliol, el mes que s'embeu els rius. Els rius d'ells i també els nostres, iguals en la seua preciosa insignificància.

 Si vosaltres sentiu curiositat per llegir-lo sencer, només heu de clicar en la imatge que teniu a dalt.


(El temps passa de pressa, però hi ha coses que gairebé no canvien. Com passa amb el meu rostre - podeu comprovar-ho - que ha ha canviat més que no les meves volences)

divendres, 29 de juny de 2012

dimecres, 27 de juny de 2012

En record de Pep Cardona, "El Persa": conegut, estimat i necessari.





   No sabria dir de quan coneixia Pep Cardona, el Persa. Sembla com si fos des de sempre el meu meravellament per les seves "edicions efímeres" (retallables, sobretot, però també còmics,  albums, targes...). Si que recorde molt bé quan - d'aquella manera informal com era sempre la relació amb Pep - em vaig "subscriure" als seus llibres miniatura, als seus ex-libris... Com recorde les seves col·laboracions a la revista el Llaüt de Xàbia..., o la botigueta tan humil com exquisida que va mantenir per un temps a l'estació del tren a Gata...
   Però el meu lligam més estret amb l'artista es va produir de la mà de Jaume Buigues, quan ens v aposar en contacte, des de la seua feina de tècnic municipal de cultura de l'ajuntament de Teulada, perquè fes, ara fa uns quatre anys, unes sessions de formació i animació en la producció de còmics per als meus alumnes de l'optativa de Valencià: Llengua i Imatge: Ens va seduir a tots amb la seva entranyable senzillesa, amb la seva generositat,  amb la seva agudesa intel·lectual i amb la seva frescor irònica, iconoclasta.
   D'aquella experiència didàctica compartida em va restar una mena de còmic que ens va crear per a il·lustrar la història del còmic i que jo he seguit utilitzant cada curs fins ara.
    Ell s'autotitulava "ese desconocido"; en realitat no només era conegut i estimat, dissortadament,  ens era també necessari .


dimarts, 26 de juny de 2012

Afinitats electives: Lewis Carroll o el país de la mirada meravellada.




    
Lewis Carroll és el psedònim artístic de l'escriptor i fotògraf anglés  Charles Dogson (1832 - 1898). Tot i la preeminència que ha tingut la seva faceta d'escriptor en la valoració de la seva obra creativa, la fotografia hi va jugar un paper essencial. Lewis Carroll es va iniciar en la tècnica fotogràfica a partir de l'any 1856 per influència del seu oncle Skeffington Lutwidge, del seu amic Reginald Southey i del fotògraf Oscar Gustav Rejlander. De seguida es va revelar com un fotògraf extraordinàriament dotat.

   La seva intensa afecció per la fotografia va fer que que aquest nou art es convertís per a Carroll en un mitjà d'inspiració i d'expressió fonamentals a l'hora de desenvolupar un ideal  de perfecció moral i estètica que va anar relacionant amb una mena d'innocència i esplendor adànics,  on el cos humà es manifesta enllà de tot sentiment de culpa,  des de la seva puresa i innocència. Una culminació de la llibertat i de la bellesa que Lewis Carroll va intentar plasmar sobretot, i quasi obsessivament, en molts retrats de xiquetes, entre els quals cal destacar  Alexandra Kitchen i Alice Liddell, la nena que li va inspirar els relat  d'Alícia al País de meravelles i Alícia a través de l'espill.

    M'agrada especialment la pàtina de fascinació que amera les imatges i que sembla desprendre's com un perfum narcotitzant de l'actitud tan ingènua com decidida d'unes xiquetes que semblen emergir del capoll de la infantesa. 






    

dilluns, 25 de juny de 2012

Jo que de la gran Safo en sóc parell: (Versions de Paul Verlaine, 8)


(Imatge: Hierominus Janssens)



La darrera festa galant


Separem-nos d’una bona vegada,
Tan belles dames i  ben cars senyors.  
D’aquells epitalamis ja n’hi ha prou,
la delícia allà era massa blana

Cap recança ni lament, cap desastre!
És espantós veure’ns com ens veiem
Amb tanta ressemblança amb els corders
empolainats del pitjor poetastre

Un pèl  ridículs ja massa temps fórem
Amb aquells gests de caminar-hi en l’aire.
El Déu d’Amor vol que hom tingui coratge,
És clar que té raó! I és un Déu jove.

Separem-nos, jo us ho dic que ara és l’hora.
Que els nostres cors abans tan beladors,
D’avui mateix reclamen xiscladors,
L’embarcament vers Sodoma i Gomorra.

(Parallèlement)     


divendres, 22 de juny de 2012

Demorar


(imatge: Balthus)


  Demora-ho tot. Mai no s'ha de fer avui allò que hom podria deixar de fer també demà. Ni tan sols és necessari que es faci qualsevol cosa, demà o avui.

Fernando Pessoa

dijous, 21 de juny de 2012

Comença l'estiu: A Dénia torna el llibre vell




   Aquesta vesprada hem anat a Dénia i, en passar pel Carrer Campo, he vist que estaven ja desplegant les paradetes de llibre vell i usat que ja s'han convertit per a mi amb un dels anuncis de l'inici de l'estiu i del període de vacances. He estat furgant i pogut adquiri alguns llibres ben interessants. Un d'ells- justament avui que fa vint anys de la mort de Joan Fuster - ha estat la primera edició, de 1959 de Les quatre estacions de Josep Palacios
   Es tracta d'una autèntica delícia, que en aquest cas estava encara per encetar. Ara mateix acabo de tallar els fulls que han estat esperant 53 anys per deixar expedita la lectura. De tota manera ja en el moment de comprar-lo, i en obrir per una de les planes que no estaven lligades, he pogut llegir aquest poema tan bonic com adequat:

Dècima de la platja

Principi de la peresa
calor, tedi, voluptat,
silenci que cou i pesa, 
convit a l'embriaguesa,
nu, resolta claredat:
platja d'estiu, reunida
victòria lenta del cos!
Ona i arena, la vida
s'hi repeteix amb la mida
eterna del ritme clos.


dilluns, 18 de juny de 2012

Santa Bàrbara bendita





   Ara arribem de participar en la concentració celebrada a Dénia en solidaritat amb els miners de l'estat. Visca la lluita de la classe obrera!!!



diumenge, 17 de juny de 2012

Grècia: esperant Syrisa




   Era la segona meitat dels anys seixanta. A l'institut de batxillerat "Historiador Chabàs" de Dénia un grupet de xics i xiques (una novetat, ja que fins aquell moment els xics només podíem veure les xiques pel forat de desguàs que hi havia a la tanca que separava els dos patis) iniciàvem el estudis de batxillerat superior. Jo feia el de lletres i, a més del llatí que ja m'era familiar dels cursos de batxiller elemental, ara m'enfrontava al grec.
    El professor era un jove (ho dic ara, a nosaltres aleshores no ens ho semblava) andalús que li deien Cirilo. Tenia un to de veu una mica afectat, o potser ens ho semblava perquè s'emocionava fàcilment parlant-nos dels grecs, recitant els texts que traduíem... Nosaltres l'escoltàvem una mica escèptics davant tanta meravella; després, parlant-ne amb alguns companys d'aleshores he pogut comprovar que, per a ells igual que em passa a mi, Cirilo va ser com els bons vins que milloren amb el temps, que fan mare.
    Recordo especialment que un dia traduint l'Odissea va espetar: "... la mar color de vino. ¡ Jo! como escribian estos griegos!" Tinc l'esperança que a la Grècia actual, en alguns llocs i instants determinats, la mar sigui encara aquella "mar vinosa" (amb la traducció de Riba). Com espero amb la mateixa il·lusió que aquesta nit puguem dir:  "Ho! com voten aquests grecs!"

dissabte, 16 de juny de 2012

Bloomsday: Passejant amb Joyce



A Dublin...


I a Trieste


Quines imperfeccions d'un dia perfecte, Bloom, passejant silenciosament, successivament enumerà?
   Un fracàs provisional per a obtenir la renovació d'un anunci, per a obtenir una certa quantitat de te de Thomas Kernan (representant de Pulbrook, Robertson & Co., Dame Street, 5, i Mincing Lane, 2, Londres E.C.) per a testificar la presència o absència d'orifici rectal posterior en el cas de les divinitats hel·lèniques femenines, per a aconseguir l'admissió (de franc o pagant) a la representació de Lia amb Mrs. Bandman Palmer, al Gaiety Theatre, South King Street, 46, 47, 48 i 49.

(Trad.: Joaquim Mallafré)


De l'etern femení




L'etern femení ens atrau cap a l'alt

Goethe

divendres, 15 de juny de 2012

dijous, 14 de juny de 2012

Afinitats electives: Elena Baca, mirar amb tots els sentits



     De la fotògrafa mexicana Elena Baca m'interessa el seu acostament sensitiu als cossos (especialment aquell procés de destil·lació del femeni a partir de les imatges en acció d'actrius de teatre, de ballarines...), la manera com els envolupa amb un tel de misteri i els dota d'un cert magnetisme simbòlic mitjançant la manipulació digital per tal d'aportar-hi un toc pictòric.
 
   La fotografia és la meva manera de comprendre el que visc i el que sóc




dimecres, 13 de juny de 2012

Un premi per a Pilar




   A casa estem de festa: la meva Pilar ha estat premiada amb la XI edició del Premi "Aurora Diaz-Plaja" d'anàlisi, estudi o investigació sobre literatura infantil i juvenil catalanes, que convoca l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana pel seu article "L'obra poètica de Maria Dolors Pellicer", L'Aiguadolç, núm. 39, tardor de 2011. 


dimarts, 12 de juny de 2012

Codolades, 3: de precs i garrotades



Cançó de l'escolanet

a la conferència episcopal

Allà dins la sagristia
m'he deixat els calçotets
mare al pare no li ho diga
que ja tinc el cul coent


dilluns, 11 de juny de 2012

Jovent i vells: Sempre ens quedarà el carrer?





   Dues fotos. Un mateix dia i un mateix carrer. Ara les miro i em semblen una mica premonitòries, inquietants...

    

dimarts, 5 de juny de 2012

Afinitats electives: Paula Rego, l'imant femella




Ja fa uns anys vam poder contemplar una ampla exposició de la pintora portuguesa Paula Rego al  Centro de Arte Contemporânea "Graça Morais" de Bragança: imatges essencialment femenines,  xucladores, tenebristes,  grotesques,  dislocades, atrevidament sexuades, hipnòtiques, inquietants...

   És un fet que les dones som, de vegades, cruels amb les dones. Perquè? Potser per por a ser cruels amb els homes.Tots som cruels, els homes, els nens, els animals. Tots som cruels en algun moment

dilluns, 4 de juny de 2012

Jo que de la gran Safo en sóc parell: (Versions de Paul Verlaine, 7)


(Imatge: Théodore Chasseriau)


Les amigues (i VI)
Safo
Sappho


Furiosa, amb  ulls enfonsats i pits  tibats,
Safo, que el llanguiment del seu desig la irrita,
Corre com una lloba pels llargs  arenys gelats

Ella  pensa amb Faó, del ritu oblidadissa,
I, en veure  el seu vagit fins on es menytenia,
Arrenca els seus cabells immensos a grapats;

Després ella s’evoca,  amb recances contínues,
Dels dies que  lluia, pura la jove gloria
Dels seus amors cantats en vers que la memòria
De l’ànima rediu  a les verges dormides:

I vejau que Ella abaixa les parpelles esvaïdes
I es llança a dins la mar   on la crida la Moira, -
Mentre al cel esclata,aflamant l'aigua fosca,
La pàl·lida Selene que venja les amigues.


diumenge, 3 de juny de 2012

Josep Lluís Bausset, un altre homenot que ens deixa.




Ho deixo tot, però estreno la claror

Miquel Martí i Pol

Ens queda el seu exemple!

P.S.: per conéixer sintèticament la importància d'aquest "darrer gran símbol del valencianisme", us recomano l'article que ha publicat Josep Castelló al seu bloc Trepig.


Alligança de l'esguard.




   Transforma el teu cos enter en visió, fes-te mirada.


                                                                            Rûmî

divendres, 1 de juny de 2012

Codolades, 2: Pas al saqueig que avança i marxa triomfant!





Per a ofrenar
noves glòries a Bankia
tot a una veu
Comunitat

Ja en els carrers
i en els camps ens saquegen
els lladregots 
del capital