dijous, 21 de novembre de 2013

Sí, nosaltres érem... els de la classe de carles




   He dubtat si hauria d'afegir encara una altra entrada en aquesta mena de crònica de la meva jubilació. Em fa una certa nosa que no es converteixi tot plegat  en un esbombament d'elogis excessius i exagerats, tot i que poden resultar lògics en aquest tipus de celebracions.    
   M'he decidit però, finalment, a concloure amb el lliurament d'aquest emotiu escrit de felicitació que em van lliurar els alumnes d'aquella primera promoció d'ensenyament en valencià a Pedreguer. I ho he fet perquè, d'una banda, amb això faig justícia a tantes mostres d'autèntic afecte que m'han expressat tant els alumnes actuals com molts dels que he tingut al llarg de la meva vida professional; d'altra banda, perquè amb el que m'han expressat he descartat la idea, que en aquest darrers anys m'ha assetjat algunes vegades, que semblava que el treball realitzat no havia servit per a res o per a ben poc.:Veient-los, escoltant-los i llegint-los he comprés que el meu gra de sorra potser si que ha contribuït a anar construint l'alternativa que  algun dia puguí assolir canvis socials fonamentals en el sentit de l'alliberament personal, nacional i social, la societat plenament lliure, democràtica i solidària a què sempre he aspirat.


2 comentaris:

novesflors ha dit...

Com que no he estat alumna ni companya teua no et puc fer elogis :):) Però si una bona part del teu alumnat guarda bons records de tu, i amb tu ells i elles han aprés a aprendre en totes les facetes de la seua vida, ja pots donar-te per satisfet.

MMR ha dit...

Jo no he estat tampoc alumna ni companya, però sí, una mare preocupada per l´ensenyament, pel desenvolupament dels meus fills.
No he tingut tems de dir-te "fins prompte, Carles", però ara vullc aprofitar per donar-te les gràcies, per ser un gran docent, una persona tan implicada en l´educació, tan pendent dels teus alumnes, tan constant.
Gaudeix del teu mereixcut temps de tranquilitat i de la vida en familia.
Gràcies per haver estat ahí, pendent dels meus, de tots, per tractar de donar-los les millors lliçons com a persona i com a professional. ¡¡Molta sort!! Aquest senyores i senyors, és un docent de la pública, un gran docent.
Desitge (al acabar la carrera la carrera), poder arribar a ser una milèssima part d´eixe professional que ets tu.